Canvis

Un '''adverbi''' és una paraula que complementa a un [[verp]], un [[adjectiu]], atres adverbis i fins i tot oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ''¿quàn?'', ''¿on?'', ''¿cóm?'', ''¿de quina manera?'', entre unes atres. Esta funció és nomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Un '''adverbi''' és una paraula que complementa a un [[verp]], un [[adjectiu]], atres adverbis e inclús oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ''¿quàn?'', ''¿on?'', ''¿cóm?'', ''¿de quina manera?'', entre unes atres. Esta funció és nomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Algunes de les paraules considerades per la [[gramàtica tradicional]] precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («epistémics», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

Algunes de les paraules considerades per la [[gramàtica tradicional]] precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («epistémics», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

== Funcions ==

== Funcions ==

La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''*verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

* Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

* Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

*Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo)

* Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo)

*'''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea)

* '''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea)

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

== Característiques ==

== Característiques ==

En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns fins i tot a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]].

En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns inclús a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]].

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc.

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix ''-ment'' al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ''ràpit'' (adjectiu) >> ''ràpidament'' (adverbi). També poden formar-se composts [[parasíntesis|*parasintéticos]] adverbials agregant el prefix ''a-'' i el sufix ''-as'': ''A gatas'', ''d'amagat'', ''a cegues''... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: ''a posta'' > ''aposta'', ''a penes'' > ''a penes'', etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix ''-ment'' al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ''ràpit'' (adjectiu) >> ''ràpidament'' (adverbi). També poden formar-se composts [[parasíntesis|parasintètics]] adverbials agregant el prefix ''a-'' i el sufix ''-as'': ''A gatas'', ''d'amagat'', ''a cegues''... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: ''a posta'' > ''aposta'', ''a penes'' > ''a penes'', etc.

Abdós, tant l'adverbi com el [[adjectiu]] poden ser precedits per quantificadors com:

Abdós, tant l'adverbi com el [[adjectiu]] poden ser precedits per quantificadors com:

* Adverbis de '''ubicació'', temps i espai, modo''''' i '''cantitat'''.

* Adverbis de '''ubicació'', temps i espai, modo''''' i '''cantitat'''.

** '''Adverbis de lloc''': ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, davall, enfronte, arrere, entorn.

** '''Adverbis de lloc''': ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, amunt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, devall, enfront, arrere, entorn.

** '''Adverbis de temps''': abans, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.

** '''Adverbis de temps''': abans, en acabant, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.

** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, @despacio, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.

** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, despai, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.

** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.

** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.

<ref>''Manual pràctic  de gramàtica *Larousse''. Ed: Eladio Pascual *Foronda. 1997</ref>

<ref>''Manual pràctic  de gramàtica Larousse''. Ed: Eladio Pascual Foronda. 1997</ref>

* Adverbis que complixen la funció de '''epistémics''':

* Adverbis que complixen la funció d''''epistémics''':

** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.

** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.

** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc.

** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc.

** '''Adverbis de dubte o dubitatius''': potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor.

** '''Adverbis de dubte o dubitatius''': potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor.

** '''[[paraula interrogativa|Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius]]''', les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són ''quàn'', ''cóm'', ''quant'' i ''on'' (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde).

** '''[[paraula interrogativa|Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius]]''', les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són ''quàn'', ''cóm'', ''quant'' i ''on'' (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde).

** '''Atres adverbis''': solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament, fins i tot; *mismamente, pròpiament, precisament, concretament; viceversa, contràriament, siquiera, conseqüentment.

** '''Atres adverbis''': solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament; pròpiament, precisament, concretament; viceversa, contràriament, a lo manco, per lo manco, tan sols, ni tan sols, conseqüentment.

=== Adverbis epistémics ===

=== Adverbis epistémics ===

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]].

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]].

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment cridats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes.

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment nomenats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes.

== Vore també ==

== Vore també ==

=== Enllaços externs ===

=== Enllaços externs ===

{{Wikcionario}}

{{Wikcionario}}

[[Categoria:Adverbi| ]]

[[Categoria:Adverbi| ]]