| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | José Sánchez Adell naixqué en el passeig de Morella de la ciutat de Castelló de la Plana, el 5 de juliol de l'any 1923. Els seus pares foren Manuel Sánchez de [[Gàtova]] i Josefa Adell d'[[Albocàsser]]. | | José Sánchez Adell naixqué en el passeig de Morella de la ciutat de Castelló de la Plana, el 5 de juliol de l'any 1923. Els seus pares foren Manuel Sánchez de [[Gàtova]] i Josefa Adell d'[[Albocàsser]]. |
| | | | |
| − | José Sánchez Adell fon alumne de les Escoles Pies i de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] abans de completar la seua formació en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'any [[1946]]. Dos anys més tart publicà el primer, de molts artículs, que li valdrien el calificatiu d'humaniste. Immediatament, va passar a treballar com a professor adjunt mentres que obtenia el títul de doctor en el mateix centre en una tesis sobre la vila medieval de Castelló. Abans de complir els 30 anys, fon professor i director de l'Institut Laboral de la [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]]. Posteriorment, va eixercir com a mestre en l'antiga Escola Normal de Magisteri des de [[1950]], com a catedràtic des de [[1958]] i com a director des de [[1977]]. Al mateix temps, eixercia com a professor d'Història Medieval en el [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC). S'especialisà en l'[[Edat Mija]]. | + | José Sánchez Adell fon alumne de les Escoles Pies i de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] abans de completar la seua formació en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'any [[1946]]. Dos anys més tart publicà el primer, de molts artículs, que li valdrien el calificatiu d'humaniste. Immediatament, va passar a treballar com a professor adjunt mentres que obtenia el títul de doctor en el mateix centre en una tesis sobre la vila migeval de Castelló. Abans de complir els 30 anys, fon professor i director de l'Institut Laboral de la [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]]. Posteriorment, va eixercir com a mestre en l'antiga Escola Normal de Magisteri des de [[1950]], com a catedràtic des de [[1958]] i com a director des de [[1977]]. Al mateix temps, eixercia com a professor d'Història Medieval en el [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC). S'especialisà en l'[[Edat Mija]]. |
| | | | |
| − | Paralelament a la seua llabor docent, Sánchez Adell va continuar la tasca d'[[Ángel Sánchez Gozalbo]] o [[Lluís Revest]] i es va convertir en un dels investigadors més importants de l'época medieval en l'actual [[Província de Castelló]], com aixina ho demostren els seus numerosos treballs. En l'any [[1963]] fon nomenat membre corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. | + | Paralelament a la seua llabor docent, Sánchez Adell va continuar la tasca d'[[Ángel Sánchez Gozalbo]] o [[Lluís Revest]] i es va convertir en un dels investigadors més importants de l'época migeval en l'actual [[Província de Castelló]], com aixina ho demostren els seus numerosos treballs. En l'any [[1963]] fon nomenat membre corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. |
| | | | |
| | Ademés, Sánchez Adell va desenrollar varis càrrecs importants dins de la ciutat de Castelló. Fon un personage fonamental dins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), desenrollant successivament els càrrecs de secretari ([[1959]]-[[1983]]), vicepresident ([[1983]]-[[1991]]) i president ([[1991]]-[[2005]]), en lloc del desaparegut [[Casimir Melià Tena]]. Va mantindre una estreta relació personal en atres personalitats culturals locals com per eixemple [[Bernat Artola]], [[Vicent Sos Baynat]] o [[Germà Colón]]. | | Ademés, Sánchez Adell va desenrollar varis càrrecs importants dins de la ciutat de Castelló. Fon un personage fonamental dins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), desenrollant successivament els càrrecs de secretari ([[1959]]-[[1983]]), vicepresident ([[1983]]-[[1991]]) i president ([[1991]]-[[2005]]), en lloc del desaparegut [[Casimir Melià Tena]]. Va mantindre una estreta relació personal en atres personalitats culturals locals com per eixemple [[Bernat Artola]], [[Vicent Sos Baynat]] o [[Germà Colón]]. |
| Llínea 44: |
Llínea 44: |
| | * ''El Libro de Privilegios de Castelló de la Plana'', 1993. | | * ''El Libro de Privilegios de Castelló de la Plana'', 1993. |
| | * ''Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón de la Plana'' (con Ferran Olucha Montins y Elena Sánchez Almela), 1993. | | * ''Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón de la Plana'' (con Ferran Olucha Montins y Elena Sánchez Almela), 1993. |
| − | * ''El reloj público en Castellón'', 1996. | + | * ''El reloj público en Castellón'', 1996. |
| − | * Magdalena: historia y leyenda de un pueblo (en [[Àlvar Monferrer Monfort]]), 2002. | + | * ''Magdalena: historia y leyenda de un pueblo'' (coautor junt a [[Àlvar Monferrer i Monfort]]), 2002. |
| | * ''Crónicas mínimas'', 2002. | | * ''Crónicas mínimas'', 2002. |
| − | * ''Ganadería medieval castellonense.'' ''Ocho estudios'', 2004. | + | * ''Ganadería migeval castellonense.'' ''Ocho estudios'', 2004. |
| − | * ''Defensa y seguridad de una villa medieval: Castellón de la Plana'' (junt a la seua filla, Elena Sánchez Almela), 2004. | + | * ''Defensa y seguridad de una villa migeval: Castellón de la Plana'' (junt a la seua filla, Elena Sánchez Almela), 2004. |
| | * ''Retazos de historia: miscelánea de artículos sobre Castellón'', 2006. | | * ''Retazos de historia: miscelánea de artículos sobre Castellón'', 2006. |
| | | | |
| Llínea 54: |
Llínea 54: |
| | | | |
| | La ciutat de Castelló té un carrer en el seu nom. | | La ciutat de Castelló té un carrer en el seu nom. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | | | |
| Llínea 70: |
Llínea 70: |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| | + | [[Categoria:Cronistes]] |
| | + | [[Categoria:Cronistes valencians]] |