72 361
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Penó de la conquesta, Ajuntament de València.JPG|thumb|Penó de la conquista, Ajuntament de Valéncia]]
[[File:Penó de la conquesta, Ajuntament de València.JPG|thumb|Penó de la conquista, Ajuntament de Valéncia]]
El '''Penó de la Conquista''' <ref>També nomenat '''Pendó de la conquista''', per calc del castella ''pendón de la conquista''. Abdós formes són vàlides, tant ''penó'' com ''pendó'', sent la primera la forma tradicional valenciana, la recomanada per la RACV i la més usada.</ref> o '''''Penó de la Conquesta'''''<ref>Arcaisme usat pel [[pancatalanisme]], segons la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], abdós formes són normatives, pero es recomana la sola forma viva en el llenguage oral, "conquista". Segons els pancatalanistes abdós formes també són correctes, pero preferixen l'arcaisme "conquesta", és per això que dins del pancatalanisme se'l nomena "penó de la conquesta".</ref> és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'[[Archiu Municipal de Valéncia|Archiu Històric Municipal de Valéncia]].
El '''Penó de la Conquista''' o '''''Penó de la Conquesta'''''<ref>Arcaisme usat pel [[pancatalanisme]], segons la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], abdós formes són normatives, pero es recomana l'única forma viva en el llenguage oral, "conquista". Segons els pancatalanistes abdós formes també són correctes, pero preferixen l'arcaisme "conquesta", és per això que dins del pancatalanisme se'l nomena "penó de la conquesta".</ref> és una bandera de llenç que es conserva en una vitrina en l'[[Archiu Municipal de Valéncia|Archiu Històric Municipal de Valéncia]].
== Tradició ==
== Tradició ==
La tradició diu que el Penó de la Conquista és la mateixa bandera que els musulmans valencians hissaren en la Torre d'Ali Bufat en l'any [[1238]], per a simbolisar la rendició de la [[ciutat de Valéncia]] davant [[Jaume I]]. En efecte, el propi monarca, en el seu [[Llibre dels Fets]], ho relata de la següent manera:
La tradició diu que el Penó de la Conquista és la mateixa bandera que els musulmans valencians hissaren en la Torre d'Ali Bufat en l'any [[1238]], per a simbolisar la rendició de la [[ciutat de Valéncia]] davant [[Jaume I]]. En efecte, el propi monarca, en el seu [[Llibre dels fets]], ho relata de la següent manera:
{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}}
{{Cita|E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta}}
No cal dir que esta costum era habitual i natural si es tractava de la conquista de ciutats, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix Jaume I:
No cal dir que esta costum era habitual i natural si es tractava de la conquista de ciutats, i es tornà a repetir, per eixemple, en la conquista de la ciutat de [[Múrcia]] pel mateix [[Jaume I]]:
{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}}
{{Cita|E, quant vench al quart dia, aguisam •L• cavallers, ab lurs cavals armats e ab •CXX• balesters de Tortosa; e nós esperam-los costa l’aygua de Segura, prop l’alcàcer, esperan quant vendrian e quant metrien nostra senyera sus, e tenrien les torres los nostres. E tardaven molt los nostres de pujar sus, e nós pregàvem sancta Maria de ço que nós desijàvem, que ella fos aquí ahorada e creüda, que u acabàssem, e que ella que•n pregàs lo seu car Fiyl. E havíem gran dupte que no•ls presessen, pus que tant tardaven. E, quan nós haguem estat •I• gran peça, nós vim la nostra senyera lassús en l’alcàcer e les torres guarnides ben e gent d’òmens e de balesters nostres. E davalam en terra de nostre caval, e grahim a nostre Senyor Déu la mercé que ell nos havia feyta, e ficam los jonols, ploram e besam la terra. E tornam-nos-en a nostra albergada}}
{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}}
{{Cita|Hazia un ventezico, que descogia la bandera haziendola jugar en el ayre, de suerte que las barras de Aragón se devisaron clarissimamente de la tienda que estava más lexos en el Real, por lo qual se hizo una gran señal y sentimiento de alegria y plazer. Esta bandera estuvo alli donde se puso muchos dias que no se quito. Y despues haviendo el Rey edificado la Yglesia do el cuerpo de S. Vicente martyr estuviera escondido y sepultado que estava fuera de los muros de la ciudad, la mandó colgar en la boveda de encima el altar mayor do estuvo casi trescientos años}}
El problema és que res se diu en el Llibre dels Fets, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]]. Tampoc és menester dir que en cap de les processons del [[9 d'octubre]] que es celebraven des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en cap acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera de [[Lo Rat Penat]].
El problema és que res se diu en el Llibre dels fets, ni en cap atre lloc, abans de la descripció de Beuter en el sigle XVI, sobre eixa suposta orde del Rei En Jaume de fer-lo penjar de la bòveda de [[Sant Vicent de la Roqueta|Sant Vicent de la Roqueta]]. Tampoc és menester dir que en cap de les processons del [[9 d'octubre]] que es celebraven des de l'any [[1338]], ni en les festes dels successius Centenaris de la conquista, ni en cap acte civil o religiós de la ciutat, se menciona l'existència del Penó de la Conquista, ni la seua presència en l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta. L'únic objecte de veneració en totes elles, en totes les époques, que es trau sense inclinar-se des de la finestra de la Casa de la Ciutat, i és escoltat per totes les institucions de la Ciutat i [[Regne de Valéncia|Regne]], tal com se fa hui en dia, és, casualment, la famosa Real Senyera de [[Lo Rat Penat]].
S'ha de dir que, per estos i per atres assunts, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') durant [[sigle IX]]. Est orige llegendari feu furor entre certs historiadors catalans i no pocs de valencians, i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.
S'ha de dir que, per estos i per atres assunts, Beuter s'ha guanyat una reputació d'historiador fantasiós. Fon ell, precisament, el primer en parlar del supost orige de les quatre barres en els famosos dits banyats en sanc del comte barceloní [[Guifré el Pilós]] (més conegut en castellà com a ''Wifredo el Velloso'') durant [[sigle IX]]. Est orige llegendari feu furor entre certs historiadors catalans i no pocs de valencians, i encara en el present trobarem fàcilment gent que crega esta llegenda com a paraula revelada.
{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}}
{{Cita|... poco después de la conquista dexó [Jaume I] colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir donde aun hoy permanece, y consta que es el mismo. Porque el Dotor Pedro Antonio Beuter, predicando en la santa Iglesia de Valencia, quando se celebraron las fiestas del Siglo tercero, en el año 1538 hablando en este estandarte, dixo, que entonces avia trescientos años que estava colgado en la boveda de la Iglesia de S. Vicente Martir. Y a los ultimos de Agosto del año 1638, Dionisio Dassio Racional de Valencia le mandó descolgar, y averiguo por su antigüedad y hechura, que era el mismo, de quien el Dotor Beuter avia tratado en su sermon}}
És dir, Ortí crea que el Penó és el mateix que el de Jaume I simplement perque ho digué Beuter en l'any [[1538]] i també perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Per desgràcia el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta darrera bandera es conserven fins i tot les factures de la seua elaboració.
És dir, Ortí crea que el Penó és el mateix que el de Jaume I simplement perque ho digué Beuter en l'any [[1538]] i també perque el Racional ''averiguó por antigüedad y hechura que era el mismo''... Autèntic método científic... Per desgràcia el voluntarisme i la credulitat romàntica d'alguns estudiosos en este sentit (Pere Maria Orts o Pau Viciano) no els tinguen igualment desenrollats quan de la Real Senyera coronada es tracta... per molt que d'esta darrera bandera es conserven inclús les factures de la seua elaboració.
Son net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa més que repetir les referències de son yayo, sense afegir res més.
Son net Josep Vicent Ortí, en la descripció de les festes del centenari de l'any [[1738]] (en que es tragué, com a excepció, la Senyera de l'arca en la qual l'havien tancada despuix de la [[Guerra de Successió]], com a símbol perillós de les llibertats perdudes (les noves autoritats borbòniques), no fa més que repetir les referències de son yayo, sense afegir res més.
Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del [[Castell d'Alcanyís|castell d'Alcanyís]] (pintades en el [[sigle XIV]], un sigle despuix de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.
Igualment, solen enarborar-se les pintures gòtiques del [[Castell d'Alcanyís|castell d'Alcanyís]] (pintades en el [[sigle XIV]], un sigle despuix de la conquista de Valéncia) com a prova de que el Penó de la Conquista té el mateix disseny abocellat que les banderes que es veuen en una de les pintures, hissades en una fortalea que teòricament representa la ciutat de Valéncia conquistada per Jaume I.
El primer problema és que no són una, sino dos les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I només ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.
El primer problema és que no són una, sino dos les banderes barrades que onegen sobre la ciutat de Valéncia. El segon, que les banderes representades en les pintures tenen a soles tres barres (no quatre), i ademés, l'estandart que acompanya a Jaume I a soles ne té dos (hi ha, com és sabut, una polèmica secundària sobre el número de barres que tenia originàriament la Senyera del Regne de Valéncia.
En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.
En definitiva, una història molt bonica, la del Penó.
== Falsetat del Penó ==
== Falsetat del Penó ==
[[Archiu:Inpe.jpg|thumb|250px|Peno de la Conquista ([[Archiu Municipal de Valéncia]])]]
Com diu l'investigador valencià, [[Joan Ignaci Culla]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia'' (Las Provincias, 9.10.2008):
* Com digué, en l'any [[1900]], [[Roc Chabàs]], croniste oficial d'Alacant; archiver de la [[Catedral de Valéncia]]; acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]]; membre de la Societat Arqueològica Valenciana; membre de [[Lo Rat Penat]] i fundador dels Congressos d'Història de la [[Corona d'Aragó]]:
{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «Peno de la Conquesta». De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel}}
{{Cita|... no és possible que siga la bandera real la que té l'Ajuntament de Valéncia, perque la tela, pintura i paleografia de la data la denúncia com a obra del sigle XVI o XVII}}
* Com diu l'investigador valencià, [[Joan Ignaci Culla]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia'' (''[[Las Provincias]]'', 9.10.2008):
L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] (nº 53 de l'associació [[Cardona Vives]], entre d'atres coses, diu lo següent:
{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «Peno de la Conquesta». De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada més (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es més fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel}}
{{Cita|Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios [[Roc Chabás]], davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]] en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la província de Valencia, p.550: «no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»}}
* L'investigador castellonenc [[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]], entre atres coses, diu lo següent sobre el ''Penó'':
{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:
{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:
* [[Real Senyera]]
* [[Real Senyera]]
* [[Palau de Cervelló]]
* [[Palau de Cervelló]]
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
* Coscollá Sanz, Vicente (2003)La Valencia Musulmana, páginas 131-135
* [http://el-blog-de-masclet.blogspot.com.es/2009/05/sobre-el-peno-de-la-conquesta.html Sobre el Penó de la Conquesta - El Blog del Masclet]
* [http://el-blog-de-masclet.blogspot.com.es/2009/05/sobre-el-peno-de-la-conquesta.html Sobre el Penó de la Conquesta - El Blog del Masclet]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20081009/especial-3/peno-conquesta-falsa-reliquia-20081009.html El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia - Joan Ignaci Culla - Las Provincias]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20081009/especial-3/peno-conquesta-falsa-reliquia-20081009.html El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia - Joan Ignaci Culla - Las Provincias]
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=68 El Peno de la Conquista - Domingo Gimeno Peña - Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=68 El Peno de la Conquista - Domingo Gimeno Peña - Cardona Vives]
* [http://www.culturavalenciana.es/simbols/sobre-el-llamado-pendon-de-la-conquista/ Sobre el llamado “Pendón de la Conquista” - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/simbols/sobre-el-llamado-pendon-de-la-conquista/ Sobre el llamado “Pendón de la Conquista” - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana]
== Bibliografia ==
* Coscollá Sanz, Vicente (2003). La Valencia musulmana. Reproducción:Carena Editors. Valencia. ISBN 84-87398-75-8.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Valencia}}
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]