Canvis

'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, periodiste, ensagiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

'''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - † [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.

Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]], inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en l'any [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''.

En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix  fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].

En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en l'any [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix  fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]].

En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".

En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".

Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el 22 de setembre de [[2005]] i el 5 de juny de [[2008]].

Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el [[22 de setembre]] de [[2005]] i el [[5 de juny]] de [[2008]].

Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys,

Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

* En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

* Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.

* Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia]