| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] | | [[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] |
| | | | |
| − | '''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. | + | '''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - † [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. |
| | | | |
| | Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller. | | Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | == Imprenta en Valéncia == | | == Imprenta en Valéncia == |
| | | | |
| − | No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]]. | + | No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]]. |
| | | | |
| | Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]]. | | Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]]. |
| | + | |
| | + | == Obres == |
| | + | * [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (1474) |
| | + | * Comprehensorium de Juan Filópono |
| | + | * La Opera de Salustio |
| | + | * La Biblia en Valencià de [[Bonifaci Ferrer]] |
| | + | * Furs e ordinacions del Regne de Valéncia (Valéncia, 4 de abril de 1482) |
| | + | * Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483) |
| | + | * Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484) |
| | + | * Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484). |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | | | |
| | * ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. | | * ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * «Ficha de Palmart, Lambert». Cervantes Virtual |
| | + | * Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039. |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Història Valenciana]] | | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| | [[Categoria:Lliteratura]] | | [[Categoria:Lliteratura]] |
| | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] |
| | [[Categoria:Impressors]] | | [[Categoria:Impressors]] |