Canvis

856 bytes afegits ,  4 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]
 
[[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]
   −
'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.
+
'''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.
    
Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller.
 
Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller.
Llínea 17: Llínea 17:  
== Imprenta en Valéncia ==
 
== Imprenta en Valéncia ==
   −
No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].
+
No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]], i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].
    
Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].
 
Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].
 +
 +
== Obres ==
 +
* [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (1474)
 +
* Comprehensorium de Juan Filópono
 +
* La Opera de Salustio
 +
* La Biblia en Valencià de [[Bonifaci Ferrer]]
 +
* Furs e ordinacions del Regne de Valéncia (Valéncia, 4 de abril de 1482)​
 +
* Primer del Crestià de [[Francesc Eiximenis]] (Valencia, 1483)
 +
* Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)
 +
* Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484). 
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
    
* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.
 
* ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://cultura.gva.es/documents/161868724/163466669/Folleto+Imprenta+CAS+AAFF.pdf/6ed3c876-e90c-44e0-a4d0-514b57551cb9 Museo de la Imprenta. [[Generalitat Valenciana]]]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* «Ficha de Palmart, Lambert». Cervantes Virtual
 +
* Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.
    +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Impressors]]
 
[[Categoria:Impressors]]
39 365

edicions