Diferència entre les revisions de "Ricardo de la Cierva"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Ricardo de la Cierva y Hoces''' ([[Madrit]], [[9 de novembre]] de [[1926]] - † Madrit, [[19 de novembre]] de [[2015]]), fon un historiador, escritor i polític espanyol, catedràtic en les universitats de [[Granada]] i [[Alcalà d'Henares]], i ministre de Cultura en [[1980]], durant la [[Transició Espanyola]]. | '''Ricardo de la Cierva y Hoces''' ([[Madrit]], [[9 de novembre]] de [[1926]] - † Madrit, [[19 de novembre]] de [[2015]]), fon un historiador, escritor i polític espanyol, catedràtic en les universitats de [[Granada]] i [[Alcalà d'Henares]], i ministre de Cultura en [[1980]], durant la [[Transició Espanyola]]. | ||
| − | ==Biografia== | + | == Biografia == |
Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en [[Alfons XIII]]. El seu tio fon [[Juan de la Cierva]], inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de [[José María Gil-Robles|Gil Robles]], va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a [[França]] per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces. | Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en [[Alfons XIII]]. El seu tio fon [[Juan de la Cierva]], inventor del ''autogiro''. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de [[José María Gil-Robles|Gil Robles]], va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a [[França]] per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Va pertenéixer a l'afamat ''[[Club Siglo XXI]]''. Fon premiat en el premi ''Luca de Tena''. | Va pertenéixer a l'afamat ''[[Club Siglo XXI]]''. Fon premiat en el premi ''Luca de Tena''. | ||
| − | ==Cites== | + | == Cites == |
{{Cita|''Millones de españoles, fuera del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva}} | {{Cita|''Millones de españoles, fuera del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX. Madrid, 1991. Cap. IX) per Ricardo de la Cierva}} | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
{{Cita|''Los socialistas del Reino de Valencia, increiblemente, se rindieron a la presión catalanista y el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana está escrito no en valenciano, sino en catalán... La lamentable división del centro-derecha en Valencia ha influido negativamente en el gobierno y la orientación cultural de la nueva comunidad... El frustrado presidente del primer Consell autonómico, el socialista Albiñana, famoso por sus extravagancias, adoptó la bandera catalana''.|[[Ricardo de la Cierva]] en el seu llibre ''Misterios de la Historia'' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}} | {{Cita|''Los socialistas del Reino de Valencia, increiblemente, se rindieron a la presión catalanista y el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana está escrito no en valenciano, sino en catalán... La lamentable división del centro-derecha en Valencia ha influido negativamente en el gobierno y la orientación cultural de la nueva comunidad... El frustrado presidente del primer Consell autonómico, el socialista Albiñana, famoso por sus extravagancias, adoptó la bandera catalana''.|[[Ricardo de la Cierva]] en el seu llibre ''Misterios de la Historia'' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}} | ||
| − | ==Obres== | + | == Obres == |
* Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966) | * Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966) | ||
* Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968) | * Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968) | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[https://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_de_la_Cierva Ricardo de la Cierva en Wikipedia] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_de_la_Cierva Ricardo de la Cierva en Wikipedia] |
| − | *[http://www.elmundo.es/cultura/2015/11/19/564ddb9f268e3e6b188b45cb.html Artícul sobre Ricardo de la Cierva - El Mundo] | + | * [http://www.elmundo.es/cultura/2015/11/19/564ddb9f268e3e6b188b45cb.html Artícul sobre Ricardo de la Cierva - El Mundo] |
| − | *[http://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2015-11-20/pedro-fernandez-barbadillo-ricardo-de-la-cierva-la-soledad-de-la-verdad-77323/ Artícul en Libertad Digital] | + | * [http://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2015-11-20/pedro-fernandez-barbadillo-ricardo-de-la-cierva-la-soledad-de-la-verdad-77323/ Artícul en Libertad Digital] |
| − | *[http://www.lecturalia.com/autor/1090/ricardo-de-la-cierva Biografia i obres de Ricardo de la Cierva - Lecturalia] | + | * [http://www.lecturalia.com/autor/1090/ricardo-de-la-cierva Biografia i obres de Ricardo de la Cierva - Lecturalia] |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 17:36 9 gin 2025
| Ricardo de la Cierva y Hoces | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 9 de novembre de 1926 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de novembre de 2015 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 9 de novembre de 1926 - † Madrit, 19 de novembre de 2015), fon un historiador, escritor i polític espanyol, catedràtic en les universitats de Granada i Alcalà d'Henares, i ministre de Cultura en 1980, durant la Transició Espanyola.
Biografia
Naixcut en Madrit el 9 de novembre de 1926, era net de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre de vàries carteres en Alfons XIII. El seu tio fon Juan de la Cierva, inventor del autogiro. El seu pare, Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i membre d'Acció Popular, el partit de Gil Robles, va ser assessinat en Paracuellos del Jarama despuix d'haver segut capturat en Barajas per la delació d'un colaborador, quan tractava de fugir a França per a reunir-se en la seua dòna i els seus sis fills chicotets. Era germà del primer espanyol premiat en un Óscar, Juan de la Cierva i Hoces.
Ricardo de la Cierva es va doctorar en Ciències Químiques i Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit. En l'any 1975 va ser nomenat professor agregat d'Història Contemporànea en l'Universitat Complutense de Madrit. Va ser nomenat en 1979 catedràtic d'Història Moderna i Contemporànea de l'Universitat de Granada per a més tart obtindre el lloc de catedràtic d'Història Contemporànea Universal i d'Espanya en l'Universitat d'Alcalà d'Henares.
És autor de numerosos artículs en la prensa diària i especialisada i ha publicat diversos llibres sobre l'història del sigle XX en Espanya, en especial sobre el tema de la Guerra Civil espanyola.
Va pertenéixer a l'afamat Club Siglo XXI. Fon premiat en el premi Luca de Tena.
Cites
Obres
- Cien libros básicos sobre la guerra de España (1966)
- Bibliografía general sobre la guerra de España (1936-1939) y sus antecedentes históricos. Fuentes para la historia contemporánea de España (1968)
- Historia de la guerra civil española (1969)
- Historia general de España (1980)
- Historia del socialismo en España (1879–1983) (1986)
- Franco (1986)
- Nueva y definitiva historia de la guerra civil (1986)
- España, la sociedad violada (1989)
- El diario secreto de Juan Pablo I (1990)
- Misterios de la Historia (1991)
- Mujeres esenciales de la historia (1993)
- Los años mentidos: falsificaciones y mentiras sobre la historia (1993)
- Carrillo miente: 156 documentos contra 103 falsedades (1994)
- El mito de la sangre real (1995)
- Las puertas del infierno. La historia de la Iglesia jamás contada (1996)
- La hoz y la cruz. Auge y caída del marxismo y la teología de la liberación (1996)
- Historia esencial de la Iglesia católica en el siglo XX: asalto y defensa de la Roca (1997)
- Historia total de España (1997), ediciones actualizadas (última, 2006)
- Don Juan de Borbón: por fin toda la verdad (1997)
- Brigadas internacionales 1936–1939. La verdadera historia. Mentira histórica y error de Estado (1997)
- El 23F sin máscaras (1998)
- Templarios: la historia oculta (1998)
- Vida y amores de Isabel II (1999)
- La palabra perdida: constituciones y rituales de la masonería (1999)
- El 18 de julio no fue un golpe militar fascista (2000)
- La otra vida de Alfonso XII (2000)
- Franco — La historia (2000)
- Historia esencial de la guerra civil española: todos los problemas resueltos, sesenta años después (2001)
- Historia de España: 800.000 a. C.–2001 d. C.: guía imprescindible para jóvenes (2001)
- La masonería invisible. Una investigación en Internet sobre la masonería moderna (2002)
- Media nación no se resigna a morir: los documentos perdidos del Frente Popular (2002)
- Secretos de la historia (2003)
- Historia actualizada de la segunda república y la guerra de España 1931–1939 (2003)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. I): los vascos entre España y la Antiespaña (2004)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. II): Euskadi en el siglo XX (2005)
- Hijos de la gloria y la mentira (T. III): el clerical-nacionalismo (2005)
- Templarios, la historia — Las cuatro dimensiones del Temple (2006)
- ZP — Tres años de gobierno masónico (2007)
- Los años mentidos: falsificaciones de historia de España en el siglo XX (2008)
- La infiltración. La infiltración marxista y masónica en la Iglesia católica del siglo XX (2008)
- 113.178 Caídos por Dios y por España (2009)
- Prieto, el cerco de la fe (2009)