| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson''', conegut popularment com a '''Jean d'Ormesson''' ([[París]], [[França]], [[16 de juny]] de [[1925]] - [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[2017]]), fon un noveliste i croniste francés. Fon membre de l'[[Acadèmia Francesa]], a on va ocupar l'assent número 12. En abril de [[2015]] es convertí en un dels pocs autors vius les obres del qual varen ser publicades per la prestigiosa colecció 'La Pléiade' de l'[[editorial Gallimard]]; el seu nom es va incorporar al panteó lliterari francés junt a uns atres com [[Milan Kundera]] o [[Marguerite Yourcenar]]. | + | '''Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson''', conegut popularment com a '''Jean d'Ormesson''' ([[París]], [[França]], [[16 de juny]] de [[1925]] - [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[2017]]), fon un filòsof, escritor, noveliste i croniste francés. Fon membre de l'[[Acadèmia Francesa]], a on va ocupar l'assent número 12. En abril de [[2015]] es convertí en un dels pocs autors vius les obres del qual varen ser publicades per la prestigiosa colecció 'La Pléiade' de l'[[editorial Gallimard]]; el seu nom es va incorporar al panteó lliterari francés junt a uns atres com [[Milan Kundera]] o [[Marguerite Yourcenar]]. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | (Secció per completar) | + | Jean d'Ormesson fon fill d'André d'Ormesson, embaixador de França. La seua infància va transcórrer en el castell de Saint-Fargeau, propietat de la seua mare, i en [[Baviera]] ([[Alemània]]). |
| | + | |
| | + | Estudià en l'escola francesa ''[[École normale supérieure]]'' (Escola Normal Superior), i fon catedràtic de [[Filosofia]].Fon secretari general del Consell Internacional de Filosofia i Ciències Humanes en l'[[Unesco]] i director del diari ''[[Le Figaro]]''. |
| | + | |
| | + | Les seues noveles s'aparten dels temes convencionals, i algunes d'elles són fonamentalment autobiogràfiques. Una atra part de la seua obra deixa vore la seua filosofia de la vida. La seua novela més divulgada en espanyol és ''Història del judeu errant'' ([[1991]]), inspirada en el mit cristià medieval del [[Judeu Errant]], publicada per [[Editorial Planeta]] en la seua colecció Grans Narradors. |
| | + | |
| | + | La colecció La Pléiade (Gallimard) publicà ''Oeuvres'' (en francés) en abril de [[2015]]. Este volum reunix quatre dels seus principals treballs: ''Au revoir et merci'', ''La gloire de l'Empire'', ''Au plaisir de Dieu'' i ''Histoire du juif errant''. |
| | + | |
| | + | == Acadèmia Francesa == |
| | + | |
| | + | Jean d'Ormesson fon elegit per a l'Acadèmia Francesa, el 18 d'octubre de [[1973]], en el silló 12, succeint a [[Jules Romains]], mort el 14 d'agost de [[1972]]. |
| | + | |
| | + | Propongué i feu campanya per a l'ingrés en l'Acadèmia de [[Marguerite Yourcenar]], la primera dòna admesa inclosa entre els "immortals" en [[1980]]. Ell va respondre al seu discurs d'ingrés en [[1981]] i va rebre igualment a [[Michel Mohrt]] en [[1986]] i a [[Simone Veil]] el 18 de març de [[2010]]. Fon elegit decà de l'Acadèmia Francesa despuix de la mort de [[Claude Lévi-Strauss]] en octubre de [[2009]], càrrec que eixercità fins a la seua mort en decembre de [[2017]]. |
| | + | |
| | + | == Obra == |
| | + | |
| | + | (en francés / traducció al valencià) |
| | + | * ''L'amour est un plaisir'' (1956) |
| | + | * ''Du côté de chez Jean'' (1959) |
| | + | * ''Un amour pour rien'' (1960) |
| | + | * ''Au revoir et merci'' (1966) |
| | + | * ''Les illusions de la mer'' (1968) |
| | + | * ''La gloire de l'empire'' (1971) / La glòria de l'imperi (1976) |
| | + | * ''Au plaisir de Dieu'' (1974) / Per caprig de Deu (1975) |
| | + | * ''Le vagabond qui passe sous une ombrelle trouée'' (1978) |
| | + | * ''Dieu, sa vie, son œuvre'' (1981) |
| | + | * ''Mon dernier rêve sera pour vous'' (1982) |
| | + | * ''Jean qui grogne et Jean qui rit'' (1984) |
| | + | * ''Le vent du soir'' (1985) / El vent de la vesprada (1995) |
| | + | * ''Tous les hommes en sont fous'' (1985) / Tots van locos per ella (1988) |
| | + | * ''Le bonheur à San Miniato'' (1987) / La felicitat de Sant Miniato (1988) |
| | + | * ''Album Chateaubriand'' (1988) |
| | + | * ''Garçon de quoi écrire'' (con François Sureau, 1989) |
| | + | * ''Histoire du juif errant'' (1991) / Història del judeu errant (1992) |
| | + | * ''Tant que vous penserez à moi'' (entrevista en [[Emmanuel Berl]], 1992) |
| | + | * ''La Douane de mer'' (1994) |
| | + | * ''Presque rien sur presque tout'' (1995) |
| | + | * ''Casimir mène la grande vie'' (1997) |
| | + | * ''Une autre histoire de la littérature française'' (tomo I, 1997 y tomo II, 1998) |
| | + | * ''Le Rapport Gabriel'' (1999) |
| | + | * ''Voyez comme on danse'' (2001) |
| | + | * ''C'était bien'' (2003) |
| | + | * ''Et toi, mon cœur, pourquoi bats-tu ?'' (2003) |
| | + | * ''Une fête en larmes'' (2005) |
| | + | * ''La création du monde'' (2006) |
| | + | * ''Odeur du temps'' (2007) |
| | + | * ''Qu'ai-je donc fait'' (2008) |