| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | {{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste [[Joan Fuster]] i de [[Joan Amadés]], expoliador cultural del [[Regne de Valencia]] en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana [[Dionisio Ridruejo]], introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ... | | {{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste [[Joan Fuster]] i de [[Joan Amadés]], expoliador cultural del [[Regne de Valencia]] en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana [[Dionisio Ridruejo]], introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ... |
| | | | |
| − | ''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005),per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}} | + | ''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005),per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}} |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Cf. Ramón Serrano Suñer, De anteayer y de hoy, Barcelona: Plaza y Janés S. A., 1981, p. 42 |
| | + | * «Diálogo con Dionisio Ridruejo», por Luis Ortega Sierra, corresponsal de Bohemia en Europa; reproducido en Casi unas memorias (1976), pp. 359-363; y en Materiales para una biografía (2005), selección y prólogo de Jordi Gracia, pp. 295-303; la cita, p. 302 |
| | + | * Gracia, J. La vida rescatada de Dionisio Ridruejo, pp. 26, 298 i 317 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Domínguez Arribas, Javier (2009). El enemigo judeo-masónico en la propaganda franquista, 1936-1945. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-98-9 |
| | + | * González Calleja, Eduardo (2011). Contrarrevolucionarios. Radicalización violenta de las derechas durante la Segunda República, 1931-1936. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-6455-2 |
| | + | * Meseguer, Manuel Nicolás (2004). La intervención velada: el apoyo cinematográfico alemán al bando franquista (1936-1939). Universidad de Murcia |
| | + | * Morente Valero, Francisco. ''Dionisio Ridruejo: del fascismo al antifranquismo''. Madrid, Síntesis, 2006, ISBN 84-9756-373-4 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |