32 103
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Castell de Serra.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Castell de Serra]]
[[File:Castell de Serra.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Castell de Serra]]
El '''castell de Serra''' ubicat en el municipi [[Serra|homònim]] de la [[província de Valéncia]], ([[Espanya]]) també denominat ''castell de l'Alt del Pi'' és una fortalea d'orige àrap de reduïdes dimensions construïda al voltant del [[Sigle XI]], i que se situa en un montícul a un quilómetro de la població que li dona el seu nom, des d'a on es dominava la vall del Turia i l'accés a la [[Serra Calderona]].
Esta fortalea, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nort de Valéncia, junt en els castells de [[Nàquera]] i el de [[Olocau]].
== Història ==
Per la tipologia de la construcció es data entre el sigles VIII – IX, segons consta en la ficha de la Conselleria de Cultura i declarat: Be d’Interés Cultural. El castell es troba prop de la població en la cúspide de la montanya del mateix nom – Castell - de Serra a 536 metros d’altitut.
Per la tipologia de la construcció es data entre el sigles VIII – IX, segons consta en la ficha de la Conselleria de Cultura i declarat: Be d’Interés Cultural. El castell es troba prop de la població en la cúspide de la montanya del mateix nom – Castell - de Serra a 536 metros d’altitut.
Despuix de la conquista de Jaume I, i la fundació del Regne de Valéncia, el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el sigle XIII. El llibre del Repartiment mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real.
Despuix de la conquista de Jaume I, i la fundació del Regne de Valéncia, el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el sigle XIII. El llibre del Repartiment mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real.
Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en abril de 1237, de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en giner de 1238 li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l’alqueria d’Alule – iuxta Serram) i, per últim, en agost de 1238 donava el Castell i vila d’Axerra (antic amal d’Ax-Xerra) i les restants alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en 1240, concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal.
Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en abril de 1237, de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en giner de 1238 li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l’alqueria d’Alule – iuxta Serram) i, per últim, en agost de 1238 donava el Castell i vila d’Axerra (antic amal d’Ax-Xerra) i les restants alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en 1240, concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal.
== Descripció ==
== Descripció ==
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* ''Este artícul pren com a referència el text del [[B.I.C.]] incoat per la [@http://www.cult.gva.es/cultura.htm Conselleria de Cultura] de la [[Generalitat Valenciana]] ''
* ''Este artícul pren com a referència el text del [[B.I.C.]] incoat per la [@http://www.cult.gva.es/cultura.htm Conselleria de Cultura] de la [[Generalitat Valenciana]] ''
* Policarp Garay Martin, (Croniste Oficial de Serra) Text extractat del llibre de festes patronals de Serra (2018)
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]