Canvis

'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaisant.

 

'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català migeval i arcaisant.

== Història ==

== Història ==

=== Primera etapa: 1881-1884 ===

=== Primera etapa: 1881-1884 ===

Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.

Entre els anys 1881 i [[1884]] va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre [[1883]] i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.

A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.

A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el [[català]] escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.

En 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a Anglaterra.

En l'any 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a [[Anglaterra]].

=== Segona etapa: 1889-1893 ===

=== Segona etapa: 1889-1893 ===

En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, [[Pompeu Fabra]], Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].

En l'any [[1889]] Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, [[Pompeu Fabra]], Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en [[1913]] en la publicació d'estes per part de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].

 

 

En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.

{{Cita|En la revista catalana ''[[L'Avenç]]'' del 31 de març de 1891, els famosos Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó digueren que una mateixa ortografia per al català, el valencià i el mallorquí és “impossible perque és contra natura”. Clar que açò últim ho han ofegat en el maremagnum dels anys.|Pròlec del llibre ''Biografia de Lluïs Fullana i Mira'', per [[Xavier Casp]], 1998}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]