Canvis

972 bytes afegits , 22 febrer

Llínea 10: Llínea 10:

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

−

'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

+

'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història i de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Publicà diversos llibres sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

−

Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

+

Va nàixer en una família de llauradors de la població valenciana de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).

Llínea 49: Llínea 49:

{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}

+

{{Cita|''... insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

== Sense cap reconeiximent ==

Llínea 57: Llínea 59:

[[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]

* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.

+

* 1900: ''Diccionario de la lengua española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.

* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.

−

* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.

+

* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (Madrit). Reedició en l'any 1928.

* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.

* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).

* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.

−

* 1917: ''Diccionario de la ~~lengua española~~. Madrit: Ramón Sopena.

+

* 1917: ''Nuevo Diccionario de la Lengua Española''. Madrit: Ramón Sopena. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D'esta obra s'han fet diferents reedicions (1935, 1936, 1941, 1948, 1950, 1960, 1972 .

* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.

+

* 1928: ''Nuevo Diccionario Ilustrado de la Lengua Española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.

* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.

* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].

* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.

* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.

+

** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.

Llínea 95: Llínea 100:

{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}

−

+

== Referencies ==

* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912

Llínea 108: Llínea 113:

== Enllaços externs ==

+

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]

Xavier

Administradors

31 955

edicions

Canvis

Josep Alemany i Bolufer (edita)

Revisió de 12:14 22 feb 2025