68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també cridada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay) és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.