Quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques és el nom en el que es coneixen quatre obres escrites entre finals del sigle XIII i durant el sigle XIV. La seua finalitat era la de deixar constància de certs fets rellevants i ademés volien tindre un valor didàctic i testimonial per a la posteritat.

Considerades com a fonts base per a l'estudi historiogràfic de l'Europa medieval, les obres compartixen les característiques pròpies de les cròniques i els distints autors són testics directes dels fets que relaten. També és característic el to heròic i el sentiment patriòtic.

A lo llarc del procés d'estudi de les distintes cròniques s'han anat considerant com a elements propagandístics, com per eixemple va propondre Suzanne Frances Cawsey, qui defenia els discursos reals com a propaganda, encara que atres autors com Stefano Maria Cingolani els ha enquadrat dins d'unes memòries personals, encara que reconeixent el seu factor propagandístic.

Cròniques

Les quatre grans cròniques són:

• Llibre dels Fets o Crònica de Jaime I.
• Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere d'Aragó.
• Crònica de Ramon Muntaner.
• Crònica de Pere el Cerimoniós.

Enllaços externs

• Quatre grans cròniques en Wikipedia