154 209
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg|thumb|250px|Reggio de l'Emília]]
[[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg|thumb|250px|Reggio de l'Emília]]
'''Reggio de l'Emília''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.
'''Reggio de l'Emilia''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants.
Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.
Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.
No va ser mai colònia [[Antiga Roma|romana]] pero fon una ciutat pròspera si bé molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.
No va ser mai colònia [[Antiga Roma|romana]] pero fon una ciutat pròspera si be molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.
En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.
En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.
Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards.
Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards.
En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els límits de la diòcesis.
En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobart, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els llímits de la diòcesis.
En l'any 888 va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any 1002 junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]].
En l'any [[888]] va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any [[1002]] junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]].
La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va legar els seus dominis al Papa.
La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.
En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].
En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini pero finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].
Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].
Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].
En l'any [[1815]] el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de [[10 de març]] de [[1860]] la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.
En l'any [[1815]] el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de [[10 de març]] de [[1860]] la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.
La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al XX. EN l'ANY 1873 es vaREn enderrocar les muralles.
La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]