39 895
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg
|mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = <small>Vascongades en Espanya</small>
|peu_mapa = <small>El País Vasc en Espanya</small>
|capital = [[Vitòria]]
|capital = [[Vitòria]]
|coor =
|coor =
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''
Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:
Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija:
''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''
''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''
Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.
Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.
Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
=== Els Furs Medievals ===
=== Els Furs Migevals ===
==== Viscaya ====
==== Viscaya ====
La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:
La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:
== Sistema d'educació del País Vasc ==
== Sistema d'educació del País Vasc ==
*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]
* Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]
== Vore també ==
== Vore també ==