31 931
edicions
Canvis
→Heràldica
[[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]
[[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]
El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].
El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].
==Llegenda del Rat Penat==
Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades en el raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat. Conta la llegenda que fon per llavors quan una rata aniuà en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victoria de Jaume I, abandonant aixina a la seua sort a l'eixercit musulma.
El rei, que se percatà de la seua presencia i coneixia la profecia, ordenà a les seues hosts que no la esglayasen, i que pel contrari li complagueren per a que estiguera a gust en el campament.
Una nit que l'eixercit cristia dormia tranquil i confiat un dels seus tambors escomençà a redoblar ininterrompudament en el consegüent sobresalt de les tropes cristianes. Un soldat despertà al rei, alertant-lo. Jaume I cridà als seus capitans per a que donasen orde a les guardies d'extremar la vigilancia. Llavors se donaren conte de que l'eixercit musulma estava a escasa distancia del seu campament, cercant-lo, per lo que donaren la veu general d'alarma. Tot l'eixercit cristia se posà en peu i prengueren les armes entablant-se una feroç batalla que produi infinitat de baixes en l'eixercit moro que se va vore obligat a retirar-se.
Despuix de la lluita, el rei volgue premiar al que els havia avisat en colps de tambor. Gran fon la seua sorpresa quan adverti que l'avis ho havia donat la rata penada que, en les seues ales, feu redoblar el tambor. El rei, com a premi a la seua decisiva ajuda, feu posar la rata penada en la part mes alta del seu elm i en el seu escut real, i en el de la ciutat de Valencia que, finalment conquistà.
Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:
«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat
Si ha mudat l'Escut possant per divisa
Barres d'Aragó en pavés cuadrat
Com usen les dones, puix esta Ciutat
Té el nom femeni, e aixi d'esta guisa
Sobre camp de roig e corona d'or
Les ha concedides ab lo Rat-Penat
Que crià en sa tenda son fills sens paor
Mentres durá el siti, com sabeu Senyor.»
==Vore també==
==Vore també==