Canvis

206 bytes afegits ,  11 abril
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
Fundada en l'any [[1907]] durant el domini [[Alemanya|alemà]], la ciutat es va convertir en la capital del país despuix de l'independència en l'any [[1962]].
 
Fundada en l'any [[1907]] durant el domini [[Alemanya|alemà]], la ciutat es va convertir en la capital del país despuix de l'independència en l'any [[1962]].
   −
Abans de l'independència, en 1962, [[Bèlgica]] administrava el país des de l'antiga capital de [[Burundi]], [[Buyumbura]]. La capital tradicional de Ruanda era la sèu del rei mwami en Nyanza i el poder colonial tenia sèu en Butare, llavors cridada Astrida. En l'independència es va triar a Kigali i no a Butare com a capital, per la seua posició en el centre geogràfic del país. Des de que és la capital de Ruanda, la població de Kigali ha aumentat notablement. La sifra en els [[anys 1960]] era de 5000 habitants.
+
Abans de l'independència, en 1962, [[Bèlgica]] administrava el país des de l'antiga capital de [[Burundi]], [[Buyumbura]]. La capital tradicional de Ruanda era la sèu del rei mwami en Nyanza i el poder colonial tenia sèu en Butare, llavors nomenada Astrida. En l'independència es va triar a Kigali i no a Butare com a capital, per la seua posició en el centre geogràfic del país. Des de que és la capital de Ruanda, la població de Kigali ha aumentat notablement. La sifra en els [[anys 1960]] era de 5000 habitants.
    
Escenari a partir del [[7 d'abril]] de [[1994]] de l'assessinat de mils de hutus i tutsis, aixina com de combats entre l'eixèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandés.
 
Escenari a partir del [[7 d'abril]] de [[1994]] de l'assessinat de mils de hutus i tutsis, aixina com de combats entre l'eixèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandés.
Llínea 27: Llínea 27:  
En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga.​ Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].  
 
En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga.​ Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].  
   −
La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.
+
La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.    
    
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]
 +
* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda National Soccer League Venues». Soccerway]
 +
* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]
 
* [https://www.newtimes.co.rw/article/88/kigali-vast-area-through-100-years Tumwebaze, Peterson (26 de julio de 2007). «Kigali, vast area through 100 years»]
 
* [https://www.newtimes.co.rw/article/88/kigali-vast-area-through-100-years Tumwebaze, Peterson (26 de julio de 2007). «Kigali, vast area through 100 years»]
* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]
  −
* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]
      
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican
 
* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican
 
* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]
 
* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]
 
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ruanda#CITAREFSamuelsonFreedman2010 Samuelson y Freedman, 2010]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
154 224

edicions