68 715
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Perú]] i de l'[[Equador]].
Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Perú]] i de l'[[Equador]].
El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Perú]], a on també s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colòmbia]], [[Bolívia]], nort d'[[Argentina]] i [[Chile]].
El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Perú]], a on també s'estengué a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colòmbia]], [[Bolívia]], nort d'[[Argentina]] i [[Chile]].
Cada chasqui portava un ''pututu'' (una [[trompeta]] feta d'una barca de [[caragol]] o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.
Cada chasqui portava un ''pututu'' (una [[trompeta]] feta d'una barca de [[caragol]] o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.
Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a [[cavall]]. El terme era popular fins el [[sigle XX]].
Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a [[cavall]]. El terme era popular fins el [[sigle XX]].
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any.
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any.
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Història d'Amèrica]]
[[Categoria: Història d'Amèrica]]