Canvis

[[File:Tlaloc_glyph.svg|thumb|250px|Representació de Tláloc]]

[[File:Tlaloc_glyph.svg|thumb|250px|Representació de Tláloc]]

'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[náhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara.​ Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.​

'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[nàhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara.​ Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.​

== Mit ==

== Mit ==

Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.

Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.

Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és cridada [[Huixtocíhuatl]].

Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és nomenada [[Huixtocíhuatl]].

== El paraíso de Tláloc ==

== El paraíso de Tláloc ==

El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.  

​

​

== Referències ==

== Referències ==

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público