Diferència entre les revisions de "Oxomo"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Oxomoco i Cipactónal en el [[Còdex borbònic]] '''Oxomo o Oxomoco''' (del nàhuatl: oxomoco…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”. | Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”. | ||
La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit. | La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X | * Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial | * Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial | ||
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial | * Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial | ||
