Canvis

Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”.

Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”.

La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit.

La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit.    

 

== Referències ==

== Referències ==

*  Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

*  Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial

* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial

* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial

* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial