156 044
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Infobox escritor
{{Infobox escritor
| nom = Carles Salvador i Gimeno
| nom = Carles Salvador i Gimeno
| image =
| image = Mural de Batà - Carles Salvador.jpg
| grandària =
| grandària = 250px
| descripció =
| descripció =
| seudònim =
| seudònim =
| premis =
| premis =
| lloc web =
| lloc web =
| signatura = Signatura Carles Salvador.png
| firma = Signatura Carles Salvador.png
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
'''Carles Salvador i Gimeno ''' ([[Valéncia]], [[20 de giner]] de [[1893]] - † [[Benimaclet]], [[Valéncia]], [[7 de juliol]] de [[1955]]) fon un mestre, escritor, poeta i gramàtic [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]].
== Biografia ==
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' ([[1935]]). Va publicar, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català [[Pompeu Fabra]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]] ''.
Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit.
A partir de l'any [[1934]] Carles Salvador es va concentrar en l'activisme cultural en pro del [[català]]. Les colaboracions en revistes, els cursos de valencià en el [[Centre de Cultura Valenciana]], les publicacions i les tertúlies lliteràries constituïxen llavors algunes de les activitats principals de l'escritor. En plena [[Guerra Civil]], en l'any [[1937]] fon elegit membre de l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV) i tingué una participació destacada en el II Congrés Internacional d'Intelectuals Antifascistes. Despuix de la guerra i durant la [[Franquisme|dictadura franquista]], la seua activitat va minvar de forma notòria. Llavors Carles Salvador va trobar un cert covil en la societat [[Lo Rat Penat]], una institució que fon respectada pel règim. Allí fon president perpetu de la Secció de Lliteratura i Filologia, des de la que organisava els cursos de valencià.
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]).
El 7 de juliol de l'any [[1955]] moria en [[Benimaclet]].
== Obra ==
Publicà, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català, promoguda per [[Pompeu Fabra]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Membre de la [[Taula de Lletres Valencianes]], també va participar en la redacció de les ''[[Normes de Castelló]]''.
En la seua producció poètica destaquen ''Plàstic'' ([[1923]]), ''Rosa dels vents'' ([[1930]]) i sobretot ''El bes als llavis'' ([[1934]]). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -''La Dragomana dels deus'' ([[1920]]), ''Barbaflorida professor'' ([[1930]]), ''El maniquí d'arcilla'' ([[1931]])- com els asajos: ''Elogi de la prosa'' ([[1928]]), ''Elogi del xiprer'' ([[1929]]), ''Elogi del camp'' ([[1930]]) i ''Elogi de la vagància'' ([[1937]]).
Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar ''Nadal flor cordial'' ([[1943]]) i ''El fang i l'esperit'' (sic) ([[1951]]).
En l'any [[1951]] va promoure dins de ''[[Lo Rat Penat]] '' els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una ''Gramàtica valenciana'' ([[1951]]). Escrigué un llibre titulat ''Parleu be!'' ([[1957]]), que s'edità com a obra pòstuma, unes notes llingüístiques sobre, segons l'autor, la "depuració llingüística" i l'introducció del català en la [[llengua valenciana]].
== Cites ==
{{Cita|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]] ([[Acadèmia de Cultura Valenciana]]. [[Valéncia]], [[1988]])}}
{{Cita|En esta convergencia i les consegüents renuncies discreparen profundament Alcover i Fabra, resultant guanyador, en este i en lo restant d'enfrontaments, el quimic catala, qui propugnava, com a model normatiu, la parla propia de Barcelona. No obstant les seues teories convergents per lo que respecta al valencià foren molt 'suaus' si les comparem en actuacions posteriors dels seus discipuls. El 'mestre' recomanava paciencia en les actuacions, una certa autonomia en les decisions i un consell: buscar els origens comuns per a conseguir l'unitat perduda, en clar detriment de la nostra llengua.
El mes fidel interpret d'estes consignes fagocitaries en Valencia fon, sense cap de dubte, [[Carles Salvador]], verdader introductor del 'fabrisme' en dos accions clau per a l'evolucio del problema llingüistic en Valencia:
1er. El seu magisteri a través dels cursos per correspondencia en `El Camí´ (1932), en la redaccio de manuals gramaticals en els moments de confrontacio, pacte i expansio dels anys 30, i per mig de les seues tribunes en el Centre de Cultura i la mateixa Universitat.
2on. L'incardinacio de les teories de l'Institut d'Estudis Catalans en Lo Rat Penat a través de la Gramatica de 1951 i dels cursets iniciats poc abans i que ell dirigi fins el seu falliment en 1955.
La seua labor, corroborada, ya en aquells moments, per la Gramatica de Sanchis Guarner (1950), i l'important colaboracio que dugue a terme est ultim en l'Institut d'Estudis Catalans i en la seua catedra de 'valencià' en l'Universitat de Valencia en els anys 70, completant la sapa iniciada pels catedratics catalans que el precediren: Reglà, Tarradell, Giralt, Lluch... ha resultat decisiva en la formacio dels quadros dirigents del pancatalanisme actual.|''L'unitat de la llengua: falsetat i mit'' (1998) per [[Alfons Vila Moreno]]}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Salvador Carles Salvador en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Gramàtics]]
[[Categoria:Gramàtics valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Sigle XX]]