Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Se desfà la revisió 41027 de Admin (Discussió))
m (Revertides les edicions de 95.19.248.160 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Joan Fuster és l'unic que es lliura de la famosa frase per tothom coneguda com, DE UNA PUTA Y UN GITANO, NACIÓ EL PRIMER VALENCIANO!! Ah, y Raimon també clar!!
+
[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferencia.]]
 +
 
 +
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster''']]
 +
 
 +
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[Països Catalans]]''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (''Nosatros, els valencians'', [[1962]])
 +
 
 +
== Biografia ==
 +
 
 +
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carlí]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.
 +
 
 +
Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
 +
 
 +
Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
 +
 
 +
=== Ensaig ===
 +
 
 +
*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
 +
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
 +
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
 +
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
 +
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
 +
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
 +
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
 +
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
 +
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
 +
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
 +
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 +
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
 +
*''Un món per a infants''. València, 1959
 +
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 +
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
 +
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
 +
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
 +
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
 +
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
 +
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
 +
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
 +
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
 +
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
 +
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
 +
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
 +
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
 +
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
 +
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
 +
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 +
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
 +
*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 +
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
 +
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
 +
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
 +
*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
 +
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
 +
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
 +
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
 +
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
 +
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
 +
*''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
 +
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
 +
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
 +
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
 +
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
 +
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
 +
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
 +
*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
 +
*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
 +
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
 +
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
 +
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 +
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
 +
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de València, 1984
 +
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
 +
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
 +
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
 +
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
 +
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
 +
 
 +
=== Poesia ===
 +
 
 +
*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948
 +
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
 +
*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
 +
*''Va morir tan bella''. València, 1951
 +
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
 +
*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
 +
*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987
 +
 
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 +
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 11:21 12 jun 2010

L'escritor Joan Fuster en una conferencia.
Carnet falangiste de Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992), fon un escritor valencià pancatalaniste[1][2] i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític Països Catalans. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (Nosatros, els valencians, 1962)

Biografia

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carlí), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.

Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig Nosaltres, els valencians es declarava lliberal,[3] en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la Falange.[4][5].

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca[6], encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca[7].

Obra

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

Ensaig

  • Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
  • La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
  • Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
  • El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
  • Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
  • La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
  • Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
  • El món literari de sor Isabel de Villena. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
  • Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
  • Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
  • Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
  • Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
  • Un món per a infants. València, 1959
  • Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
  • Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
  • Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
  • Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
  • El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
  • Poetes, moriscos i capellans. Valéncia, L'Estel, 1962
  • Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
  • El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
  • Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
  • Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
  • Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
  • Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
  • Combustible per a falles. Valéncia, Garbí, 1967
  • L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
  • Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
  • Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
  • Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
  • Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
  • Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
  • "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
  • L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
  • Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
  • Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
  • Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
  • Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
  • Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
  • Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
  • La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
  • Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
  • El blau en la senyera. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
  • Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
  • Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
  • Destinat (sobretot) a valencians. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
  • Notes d'un desficiós. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
  • Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981
  • Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
  • País Valencià, per què?. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
  • Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
  • Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
  • Sagitari. Valéncia, Diputació de València, 1984
  • Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
  • Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). Valéncia, Tres i Quatre, 1985
  • Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
  • Textos d'exili. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
  • Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia

  • Sobre Narcís. València, Torre, 1948
  • 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
  • Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949
  • Va morir tan bella. València, 1951
  • Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
  • Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
  • Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987


Referències

  1. ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
  2. ↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
  3. ↑ Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.
  4. ↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia.
  5. ↑ http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg
  6. ↑ El Testament i la Casa de Fuster.
  7. ↑ El Testament i la Casa de Fuster.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fuster&oldid=41033»