Canvis

| nom              = Azorín

| nom              = Azorín

| image            = Azorín.png

| image            = Azorín.png

| grandària        = 100

| grandària        = 200px

| descripció      = Retrat d'Azorín, 1912

| descripció      = Retrat d'Azorín, 1912

| seudònim        =  

| seudònim        =  

| naixcut          = 8 de juny de 1873

| naixcut          = 8 de juny de 1873

| nascuda          =  

| nascuda          =  

| lloc_de_naiximent = Monover, (Alacant)

| lloc_de_naiximent = [[Monòver]]

| mort              = 2 de març de 1967

| mort              = 2 de març de 1967

| morta            =  

| morta            =  

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim  d' '''''Azorín''''' ([[Monover]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim  d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un [[lliteratura|escritor]] [[Valencians|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.

== Biografia ==

== Biografia ==

Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

 

Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

== Obra ==

== Obra ==

La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit.  

La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit.  

=== Ensaig ===

=== Ensaig ===

Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.

Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques.

=== Novela ===

=== Novela ===

Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:

Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes:

=== Teatre ===

=== Teatre ===

'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica.  

'''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica.  

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica).  Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica).  Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}

[[Categoria:Generació del 98]]

[[Categoria:Generació del 98]]

[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]

[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]