Diferència entre les revisions de "Batalla del Fort de Tabarsí"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Batalla del Fort de Tabarsí''' va tindre lloc en [[Pèrsia]], en la província de [[Mazandarán]], entre el [[10 d'octubre]] de [[1848]] i el [[10 de maig]] de [[1849]], entre les tropes del govern i els seguidors d'El [[Báb]], que estaven refugiats en el mausoleu del Sheikh Tabarsí,<ref>Sheikh Aḥmad-ibn-i-Abí-Ṭálib-i-Ṭabarsí (persa: شیخ طبرسی) era un erudit chií que va viure en el [[sigle XII]]. La seua obra més important, el Majma'-al-Bayán, és un comentari de l'Alcorà.</ref> | La '''Batalla del Fort de Tabarsí''' va tindre lloc en [[Pèrsia]], en la província de [[Mazandarán]], entre el [[10 d'octubre]] de [[1848]] i el [[10 de maig]] de [[1849]], entre les tropes del govern i els seguidors d'El [[Báb]], que estaven refugiats en el mausoleu del Sheikh Tabarsí,<ref>Sheikh Aḥmad-ibn-i-Abí-Ṭálib-i-Ṭabarsí (persa: شیخ طبرسی) era un erudit chií que va viure en el [[sigle XII]]. La seua obra més important, el Majma'-al-Bayán, és un comentari de l'Alcorà.</ref> | ||
| + | |||
| + | El govern persa considerava als babíes com un conjunt d'herejes que s'havia rebelat contra el govern i que volien crear un estat babí. Impulsats per l'enemistat entre el clero duodeciman i els babíes, varen decidir acabar quant abans en estos últims. | ||
| + | |||
| + | Els babíes consideraven que estaven anunciant l'arribada del Qāʾim i que la seua yihad o guerra santa de resistència front a les tropes del shah era llegítima defensa. | ||
| + | |||
| + | Els resistents es varen rendir pero varen drr immediatament desarmats i tractats com a presoners. El fort va ser destruït fins als fonaments per l'eixèrcit imperial i els babíes varen ser eixecutats. | ||
| + | |||
| + | Uns dos anys despuix de la batalla, el general Abbás Qolí Jan Lariyaní va rendir homenage als babíes i va expressar el seu remordiment al príncip Ahmad Mirzá comparant la batalla a la de Kerbala, a on va perir l'imam Hosein, i es va comparar a sí mateixa en Shimr ibn Dhil-Ŷawšan, responsable de la mort del tercer iman chiïta. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:02 1 jun 2025
La Batalla del Fort de Tabarsí va tindre lloc en Pèrsia, en la província de Mazandarán, entre el 10 d'octubre de 1848 i el 10 de maig de 1849, entre les tropes del govern i els seguidors d'El Báb, que estaven refugiats en el mausoleu del Sheikh Tabarsí,[1]
El govern persa considerava als babíes com un conjunt d'herejes que s'havia rebelat contra el govern i que volien crear un estat babí. Impulsats per l'enemistat entre el clero duodeciman i els babíes, varen decidir acabar quant abans en estos últims.
Els babíes consideraven que estaven anunciant l'arribada del Qāʾim i que la seua yihad o guerra santa de resistència front a les tropes del shah era llegítima defensa.
Els resistents es varen rendir pero varen drr immediatament desarmats i tractats com a presoners. El fort va ser destruït fins als fonaments per l'eixèrcit imperial i els babíes varen ser eixecutats.
Uns dos anys despuix de la batalla, el general Abbás Qolí Jan Lariyaní va rendir homenage als babíes i va expressar el seu remordiment al príncip Ahmad Mirzá comparant la batalla a la de Kerbala, a on va perir l'imam Hosein, i es va comparar a sí mateixa en Shimr ibn Dhil-Ŷawšan, responsable de la mort del tercer iman chiïta.
Referències
Bibliografia
- Amanat, Abbas (2005). Resurrection and renewal: the making of the Babi movement in Iran, 1844-1850 (en inglés). Kalimát Press, ed. por Universidad Cornell (124 Roberts Place, Ithica, New-York 14850). ISBN 1890688428
- Muḥammad-i-Zarandí (Nabíl-i-A’ẓam) (1932). The dawn-breakers: Nabil's narrative of the early days of the Baha'i revelation. Baḥāʼi Publishing Committee