31 957
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''bequeruda''' (Derivat de bec), en castellà, ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadè…»
La '''bequeruda''' (Derivat de bec), en castellà, ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.
== Descripció ==
És de tamany mig, oscilant la seua llongitut entre els 30 i els 36 cm, i el pes entre els 300 i els 350 g. Presenta un bec fi i llarc, en el que captura les seues preses. El seu plomall, gràcies ad ell, es camufla perfectament en el mig, és d'un to terrós rojós molt críptic, i està tacat de tons terrosos, ocres i negres.
== Reproducció ==
Posa els nius sobre el sol, entre albarzers, falagueres o xares, al peu dels arbres. No és recomanable buscar els seus nius, puix si se senten pertorbades ans que els nius estiguen totalment covats, els abandonaran immediatament.
== Distribució i hàbitat ==
S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.
Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.
== Comportament ==
D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, menudes bavoses i caragols.
== Gastronomia ==
En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el [[faisà]].
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Bequeruda}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Scolopax_rusticola Bequeruda en Wikipedia]
== Descripció ==
És de tamany mig, oscilant la seua llongitut entre els 30 i els 36 cm, i el pes entre els 300 i els 350 g. Presenta un bec fi i llarc, en el que captura les seues preses. El seu plomall, gràcies ad ell, es camufla perfectament en el mig, és d'un to terrós rojós molt críptic, i està tacat de tons terrosos, ocres i negres.
== Reproducció ==
Posa els nius sobre el sol, entre albarzers, falagueres o xares, al peu dels arbres. No és recomanable buscar els seus nius, puix si se senten pertorbades ans que els nius estiguen totalment covats, els abandonaran immediatament.
== Distribució i hàbitat ==
S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.
Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.
== Comportament ==
D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, menudes bavoses i caragols.
== Gastronomia ==
En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el [[faisà]].
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Bequeruda}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Scolopax_rusticola Bequeruda en Wikipedia]