| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | |mapa = Cantabria in Spain (including Canarias).svg | | |mapa = Cantabria in Spain (including Canarias).svg |
| | |tamany_mapa = 200px | | |tamany_mapa = 200px |
| − | |peu_mapa = <small>Asturies en Espanya</small> | + | |peu_mapa = <small>Cantàbria en Espanya</small> |
| | |capital = [[Santander]] | | |capital = [[Santander]] |
| | |coor = | | |coor = |
| | |subdivisió = | | |subdivisió = |
| | |dirigents_títuls = President | | |dirigents_títuls = President |
| − | |gentilici = Cántabro/a </br> | + | |gentilici = Càntabre/sa </br> |
| − | Montañés/a </br>
| + | Montanyés/a </br> |
| | Cántabru/a </br> | | Cántabru/a </br> |
| | |dirigents_nom = | | |dirigents_nom = |
| Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | |superfície_terra = | | |superfície_terra = |
| | |superfície_aigua = | | |superfície_aigua = |
| − | |còdic ISO = ES-O | + | |còdic ISO = ES-CB |
| | |entitat = [[Comunitat Autònoma]] | | |entitat = [[Comunitat Autònoma]] |
| | |camp1_nom = Estatut d'Autonomia | | |camp1_nom = Estatut d'Autonomia |
| | |camp1 = 11 de giner de 1982 | | |camp1 = 11 de giner de 1982 |
| | |camp2_nom = Festa oficial | | |camp2_nom = Festa oficial |
| − | |camp2 = 28 de julio ([[Dia de Cantàbria]] | + | |camp2 = 28 de julio ([[Dia de Cantàbria]]) |
| | |camp3_nom = | | |camp3_nom = |
| | |camp3 = | | |camp3 = |
| | |població = 582.905 | | |població = 582.905 |
| − | |població_lloc = 13 | + | |població_lloc = 16 |
| − | |població_any = 2021 | + | |població_any = 2020 |
| | |població_post = | | |població_post = |
| | |densitat = | | |densitat = |
| Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | |pàgina web = www.cantabria.es | | |pàgina web = www.cantabria.es |
| | }} | | }} |
| − | '''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita al est en el [[País Vasc]] ([[província de Viscaya]]), al sur en [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Lleó]], [[Palencia]] i [[Burgos]]), al oest en el Principat d'Asturies i al nort en el [[Mar Cantàbric]]. La ciutat de [[Santander]] és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament pels núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que el escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del [[riu Ebre]] en el país dels càntabros. | + | '''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita a l'est en el [[País Vasc]] ([[província de Viscaya]]), al sur en [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Lleó]], [[Palencia]] i [[Burgos]]), a l'oest en el Principat d'Asturies i al nort en el [[Mar Cantàbric]]. La ciutat de [[Santander]] és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament pels núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que l'escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del [[riu Ebre]] en el país dels càntabros. |
| | | | |
| | {{cita|...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus. | | {{cita|...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus. |
| Llínea 49: |
Llínea 49: |
| | Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciat pels vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha assignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés. | | Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciat pels vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha assignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés. |
| | | | |
| − | Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes d'ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]]. | + | Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes d'ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]]. |
| | | | |
| − | La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern. | + | La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]] en l'antiga [[província de Santander]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovada el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern. |
| | | | |
| | == Toponomia == | | == Toponomia == |
| Llínea 112: |
Llínea 112: |
| | En Cantàbria es poden diferenciar varis nivells florístics: | | En Cantàbria es poden diferenciar varis nivells florístics: |
| | | | |
| − | *La franja llitoral, representada per arenals i dunes en una vegetació reduïda. Junt ad ells els escalonats en vegetació herbàcea exclusiva d'estes zones. | + | * La franja llitoral, representada per arenals i dunes en una vegetació reduïda. Junt ad ells els escalonats en vegetació herbàcea exclusiva d'estes zones. |
| | | | |
| − | *La marina, franja costera que arriba fins els 500 metros d'altitut i que originalment ho constituïen boscs caducifolis en espècies mixtes: [[fleix]], [[tiler]], [[llorer]], [[avellaner]], [[erable]], [[roure]], [[àlber]], [[abedull]], [[carrasca]], etc. Els màrgens fluvials estaven poblats per boscs de ribera d'alisos i salzes. Hui en dia estos boscs primitius han desaparegut casi en la seua totalitat, deixant masses forestals autòctones de caràcter residual en zones de difícil cultiu. En la seua substitució apareixen les [[prat|praderies]], zones de past molt productives per l' [[clima]] i que sustenten l'economia rural de Cantàbria. Junt ad ells apareixen grans repoblacions monoespecífiques d'[[eucaliptus]] destinades a l'[[indústria]] paperera i que des d'alguns ambients escomencen a ser qüestionades. | + | * La marina, franja costera que arriba fins els 500 metros d'altitut i que originalment ho constituïen boscs caducifolis en espècies mixtes: [[fleix]], [[tiler]], [[llorer]], [[avellaner]], [[erable]], [[roure]], [[àlber]], [[abedull]], [[carrasca]], etc. Els màrgens fluvials estaven poblats per boscs de ribera d'alisos i salzes. Hui en dia estos boscs primitius han desaparegut casi en la seua totalitat, deixant masses forestals autòctones de caràcter residual en zones de difícil cultiu. En la seua substitució apareixen les [[prat|praderies]], zones de past molt productives per l' [[clima]] i que sustenten l'economia rural de Cantàbria. Junt ad ells apareixen grans repoblacions monoespecífiques d'[[eucaliptus]] destinades a l'[[indústria]] paperera i que des d'alguns ambients escomencen a ser qüestionades. |
| | | | |
| | [[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]] | | [[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]] |
| Llínea 121: |
Llínea 121: |
| | | | |
| | [[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]]. | | [[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]]. |
| − | Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]] | + | Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]] |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Cantabria}} | | {{Commonscat|Cantabria}} |