39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|superfície_terra =
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = ES-O
|còdic ISO = ES-CB
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Estatut d'Autonomia
|camp1_nom = Estatut d'Autonomia
|camp3 =
|camp3 =
|població = 582.905
|població = 582.905
|població_lloc = 13
|població_lloc = 16
|població_any = 2021
|població_any = 2020
|població_post =
|població_post =
|densitat =
|densitat =
Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes d'ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]].
Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes d'ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]].
La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.
La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]] en l'antiga [[província de Santander]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovada el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.
== Toponomia ==
== Toponomia ==
En Cantàbria es poden diferenciar varis nivells florístics:
En Cantàbria es poden diferenciar varis nivells florístics:
*La franja llitoral, representada per arenals i dunes en una vegetació reduïda. Junt ad ells els escalonats en vegetació herbàcea exclusiva d'estes zones.
* La franja llitoral, representada per arenals i dunes en una vegetació reduïda. Junt ad ells els escalonats en vegetació herbàcea exclusiva d'estes zones.
*La marina, franja costera que arriba fins els 500 metros d'altitut i que originalment ho constituïen boscs caducifolis en espècies mixtes: [[fleix]], [[tiler]], [[llorer]], [[avellaner]], [[erable]], [[roure]], [[àlber]], [[abedull]], [[carrasca]], etc. Els màrgens fluvials estaven poblats per boscs de ribera d'alisos i salzes. Hui en dia estos boscs primitius han desaparegut casi en la seua totalitat, deixant masses forestals autòctones de caràcter residual en zones de difícil cultiu. En la seua substitució apareixen les [[prat|praderies]], zones de past molt productives per l' [[clima]] i que sustenten l'economia rural de Cantàbria. Junt ad ells apareixen grans repoblacions monoespecífiques d'[[eucaliptus]] destinades a l'[[indústria]] paperera i que des d'alguns ambients escomencen a ser qüestionades.
* La marina, franja costera que arriba fins els 500 metros d'altitut i que originalment ho constituïen boscs caducifolis en espècies mixtes: [[fleix]], [[tiler]], [[llorer]], [[avellaner]], [[erable]], [[roure]], [[àlber]], [[abedull]], [[carrasca]], etc. Els màrgens fluvials estaven poblats per boscs de ribera d'alisos i salzes. Hui en dia estos boscs primitius han desaparegut casi en la seua totalitat, deixant masses forestals autòctones de caràcter residual en zones de difícil cultiu. En la seua substitució apareixen les [[prat|praderies]], zones de past molt productives per l' [[clima]] i que sustenten l'economia rural de Cantàbria. Junt ad ells apareixen grans repoblacions monoespecífiques d'[[eucaliptus]] destinades a l'[[indústria]] paperera i que des d'alguns ambients escomencen a ser qüestionades.
[[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]]
[[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]]
[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].
[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].
Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]
Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cantabria}}
{{Commonscat|Cantabria}}