Canvis

Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.  

Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de [[1982]] i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralisat. La reforma constitucional de febrer de l'any [[2003]] precisa que l'organisació de la República és descentralisada. La descentralisació, que ve acompanyada en la seua primera etapa de la desconcentració, favorix l'aparició de poders locals verdaders, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produïx debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.  

Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà a poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han segut convidades a agrupar-se baix el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara en avant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. En l'any [[2006]], dosmil cinccentes setantatrés comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en noranta per cent del total de les comunes o municipis i el huitantacinc per cent de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, lo que facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.  

Ademés de les colectivitats territorials d'eixercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existix un escaló intermunicipal que eixercirà poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han segut convidades a agrupar-se baix el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que dispon d'ara en avant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. En l'any [[2006]], dosmil cinccentes setantatrés comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional en noranta per cent del total de les comunes o municipis i el huitantacinc per cent de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o de regions diferents. Algunes mancomunitats existixen també en colectivitats locals de països veïns, lo que facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.  

Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents.

Un nou escaló s'ha creat en l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en atres més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins aquelles que són excloses de les mancomunitats ya existents.