| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de l'històric [[Regne de Valéncia]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona. |
| | + | |
| | Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians. | | Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians. |
| | | | |
| | == Orige del terme == | | == Orige del terme == |
| − | L´orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...
| + | |
| | + | L'orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars... |
| | | | |
| | Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana. | | Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana. |
| | | | |
| − | L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.
| + | L'acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei. |
| | + | |
| | + | Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s'acallàren i els caps s'inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà: |
| | | | |
| − | Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l´acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:
| + | ''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs?'' |
| | | | |
| − | ''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs?
| |
| − | ''
| |
| | U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta: | | U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta: |
| | | | |
| Llínea 18: |
Llínea 21: |
| | Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats. | | Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats. |
| | | | |
| − | El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, [[Jaume I]], dels tradicionals d´Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai. | + | El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, [[Jaume I]], dels tradicionals d'Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai. |
| | | | |
| | Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué: | | Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué: |
| Llínea 24: |
Llínea 27: |
| | ''Digan: Juro'' | | ''Digan: Juro'' |
| | | | |
| − | Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sonit de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren: | + | Com la "jota" en valencià davant de la "u" té un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren: |
| | | | |
| − | ''Churro'' | + | ''¡Churro!'' |
| | | | |
| | Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué. | | Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué. |
| Llínea 32: |
Llínea 35: |
| | L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: ''Churros''. | | L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: ''Churros''. |
| | | | |
| − | * Text traduït al valencià. | + | * Text traduït al [[Valencià|valencià]]. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | | | |
| − | Font: Periodistas y escritores de Turismo. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).
| + | * ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004). |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| Llínea 42: |
Llínea 47: |
| | [[Categoria:Societat]] | | [[Categoria:Societat]] |
| | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| | + | [[Categoria:Història]] |
| | + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| | + | [[Categoria:Corona d'Aragó]] |
| | + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] |