Canvis

'''Joaquín Tosquella Montserrat''' ([[Castellón de la Plana]], [[5 de novembre]] de [[1784]] - [[26 de juny]] de [[1836]]), fon un marí llorejat.  

'''Joaquín Tosquella Montserrat''' o '''Monserrat''' ([[Castellón de la Plana]], [[5 de novembre]] de [[1784]] - [[26 de juny]] de [[1836]]), fon un marí llorejat.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Nicolás Tosquella Mariño de Lobera, capità de Voluntaris de Castelló, i de Rosa Montserrat de Luis. Ingressà en la [[Armada espanyola|Real Armada]] com a guàrdia marina el 9 d'abril de [[1801]], formant-se a bordo de la nau ''Reina Luisa'' (en la que viajà fins a [[Livorno]] en [[Itàlia]]) i la fragata ''Matilde''.

Fill de Nicolás Tosquella Mariño de Lobera, capità de Voluntaris de Castelló, i de Rosa Monserrat de Luis. Ingressà en la [[Armada espanyola|Real Armada]] com a guàrdia marina el 9 d'abril de [[1801]], formant-se a bordo de la nau ''Reina Luisa'' (en la que viajà fins a [[Livorno]] en [[Itàlia]]) i la fragata ''Matilde''.

Promogut a alferes de fragata en juliol de [[1804]], que embarcà en la nau ''Guerrero'', passant en agost de [[1808]] al Cos d'Ingeniers, servint en l'Atarassana de la Carraca. En març de [[1809]] embarcà en la fragata ''Proserpina'', en la que va passar a [[Montevideo]], en la defensa de la qual va participar manant l'Artilleria de Marina (A on va conseguir rendir a dos batallons enemics el 12 d'octubre de [[1810]]). Allí rebé el mando del faluig ''Fama'', i a bordo d'este buc va mostrar un notable valor en combat contra els insurgents de [[Buenos Aires]] el 2 de març de [[1811]], en l'esquadra de bloqueig manada pel brigader Romarate, i per este servici se li concedí pel Rei la Creu de 1.ª Classe de l'Orde de Sant Ferrando (17 d'agost de [[1818]]).

Promogut a alferes de fragata en juliol de [[1804]], que embarcà en la nau ''Guerrero'', passant en agost de [[1808]] al Cos d'Ingeniers, servint en l'Atarassana de la Carraca. En març de [[1809]] embarcà en la fragata ''Proserpina'', en la que va passar a [[Montevideo]], en la defensa de la qual va participar manant l'Artilleria de Marina (A on va conseguir rendir a dos batallons enemics el 12 d'octubre de [[1810]]). Allí rebé el mando del faluig ''Fama'', i a bordo d'este buc va mostrar un notable valor en combat contra els insurgents de [[Buenos Aires]] el 2 de març de [[1811]], en l'esquadra de bloqueig manada pel brigader Romarate, i per este servici se li concedí pel Rei la Creu de 1.ª Classe de l'Orde de Sant Ferrando (17 d'agost de [[1818]]).