Diferència entre les revisions de "Marcelo Champanier"
(Millorar articul) (Etiqueta: Edició visual) |
(Millorar articul) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Actualment compagina la seua llabor docent, junt a les seues actuacions en directe, la seua llabor com a compositor i les seues incursions en espots publicitaris per a vàries cadenes de televisió. | Actualment compagina la seua llabor docent, junt a les seues actuacions en directe, la seua llabor com a compositor i les seues incursions en espots publicitaris per a vàries cadenes de televisió. | ||
| − | + | == '''<u>Discografía</u>''' == | |
| − | '''<u> | ||
| − | |||
El Club del Aguante (2004) | El Club del Aguante (2004) | ||
| Llínea 41: | Llínea 39: | ||
Lo que tarda en morir este amor (2024) | Lo que tarda en morir este amor (2024) | ||
| − | '''<u>Bibliografía</u>''' | + | == '''<u>Bibliografía</u>''' == |
| − | |||
Ráfagas, vivencias y poesía de un rockero (2014) | Ráfagas, vivencias y poesía de un rockero (2014) | ||
Revisió de 09:04 2 jul 2025
Marcelo Champanier és un músic, cantant i compositor argentí heretat en Espanya des de l'any 2000. Naix el 30 d'agost de 1973 en el barri de Caballito de Buenos Aires, Argentina.
Inicia els seus estudis musicals en a penes 10 anys i en 1991 entra a formar part com a teclista i cantant del grup Impasse.
En 1994 forma la banda de rock Perros de Burdel, a on queden clares les seues influències dels Rolling Stones en temes com a Vestido Dorado.
A principis de sigle gira per Perú i a finals de l'any 2000 es trasllada a viure a Madrit, Espanya.
Ya en Espanya publica tres discs: El club del aguante (2004), Buenas Intenciones (2008) i Tiempo y Distancia (2012).També va aplegar a ser cantant de La Confradía del Blues, grup de l'històric guitarriste de rock i blues argentí Claudio Gabis.
En l'any 2014 publica el llibre Ráfagas,vivencias y poesía de un rockero. Marcelo Champanier ha actuat en directe en moltes ciutats espanyoles com Valéncia i en atres països com Itàlia, Panamà, Estats Units i els ya mencionats Perú i Argentina. En l'any 2004 toca en el festival Rock en Miami junt a grups com Los Enanitos Verdes, El Tri, La Renga i Rata Blanca. A penes 4 anys despuix, en el 2008, actua junt a Pereza.
Marcelo Champanier ha sabut reinventar-se i com a mostra d'això va ser la seua actuació en els concerts de Radio 3 o en la seua proposta gastronòmica musical Gourmet Wine Rock Experiencie, a on fusiona una experiència gastronòmica i musical.
Ademés dels seus tres discs ya mencionats el músic argentí ha gravat varis senzills i versions com per eixemple Hombre de Paz, a on versiona a Bob Dylan o Lo que tarda en morir este amor, tango que conta en la colaboració de Ariel Rot y Federico Lechner. Alguns d'estos senzills vénen acompanyats de videoclips en una gran elaboració.
Marcelo Champanier ha colaborat en discs de Ariel Rot o de Pantaleone entre atres i en un disc homenage a Mikel Erentxun i al mateix temps ha colaborat en numerosos músics com: Claudio Gabis, Ariel Rot, Candy Caramelo, José Bruno, Nico Nieto, Tito Dávila, Federico Lechner, Coque Malla, Andy Chango, Luca Frasca, Norman Hogue, Toni Jurado, Juan Carlos Sotos, Esteban Hirschfeld, Patacho o Guille Martín entre atres.
Actualment compagina la seua llabor docent, junt a les seues actuacions en directe, la seua llabor com a compositor i les seues incursions en espots publicitaris per a vàries cadenes de televisió.
Discografía
El Club del Aguante (2004)
Buenas Intenciones (2008)
Tiempo y Distancia (2012)
Hombre de Paz (A vece satán)
No hay más que hablar
Cayó un rayo
Vuelve a volar (2021)
Lo que tarda en morir este amor (2024)
Bibliografía
Ráfagas, vivencias y poesía de un rockero (2014)