Canvis

sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].
+
'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya|català]].
    
== Biografia ==  
 
== Biografia ==  
Llínea 22: Llínea 22:  
Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).
 
Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).
   −
Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Drassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].
+
Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Darassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].
    
Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
 
Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Llínea 39: Llínea 39:  
* ''La ciutat de Barcelona'' (1916)
 
* ''La ciutat de Barcelona'' (1916)
 
* ''La creu coberta'' (1919)
 
* ''La creu coberta'' (1919)
* ''Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
+
* ''Les darassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
* ''Desafiament a Catalunya en el segle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.  
+
* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.  
 
* ''Cataluña ilustrada'' (1940)  
 
* ''Cataluña ilustrada'' (1940)  
 
* ''La navegación en el río Ebro'' (1940)  
 
* ''La navegación en el río Ebro'' (1940)  
Llínea 48: Llínea 48:  
{{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}
 
{{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}
    +
{{Cita|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''|Francesc Carreras Candi}}
 +
 +
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
 +
 +
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
39 298

edicions