68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Infobox persona
{{Biografia|
|nom = Ludwik Lejzer Zamenhof
| nom = Ludwik Lejzer Zamenhof
|image = L. L. Zamenhof.jpg
| image =[[Image:Ludwik lejzer zamenhof.jpg|200px]]
|peu = Ludwik Lejzer Zamenhof
| peu =
|data_naix = {{Data naiximent|1859|12|15}}
| nacionalitat = Polaca-Judeua, súbdit de l'[[Imperi rus]]
|lloc_naix = [[Białystok]], [[Archiu:Flag of Russia.svg|20px|Rússia]], [[Imperi Rus]] (actualment [[Polònia]])
| ocupació = Oftalmòlec, <br />Creador de l'[[esperanto]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1917|4|14|1859|12|15}}
| data_naix = [[15 de decembre]] de [[1859]]
| lloc_naix = [[Białystok]], [[Imperi Rus]]
|nacionalitat =
| data_mort = [[14 d'abril]] de [[1917]]
| lloc_mort = [[Varsovia]], [[Polònia]]
}}
}}
'''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]].
'''Ludwik Lejzer Zamenhof''' o simplement '''L.L. Zamenhof''' (Białystok, [[15 de decembre]] de [[1859]] - † [[14 d'abril]] de [[1917]]). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional [[esperanto]].
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Infància i entorn cultural ===
=== Infància i entorn cultural ===
=== Creació de l'esperanto ===
=== Creació de l'esperanto ===
Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.
Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.
En l'any [[1881]] va preparar un nou proyecte de llengua. Poc despuix de graduar-se en l'escola va escomençar a estudiar medicina, primer en [[Moscou]] i despuix en Varsòvia. En l'any [[1885]] Zamenhof se va graduar en l'universitat i va escomençar les seues pràctiques com a mege en [[Veisiejai]] i despuix de [[1886]] com a oftalmòlec en [[Plock]] i [[Viena]]. A l'hora que eixercia la seua professió, va continuar treballant en el seu proyecte de llengua internacional.
En l'any [[1881]] va preparar un nou proyecte de llengua. Poc despuix de graduar-se en l'escola va escomençar a estudiar medicina, primer en [[Moscou]] i despuix en Varsòvia. En l'any [[1885]] Zamenhof se va graduar en l'universitat i va escomençar les seues pràctiques com a mege en [[Veisiejai]] i despuix de [[1886]] com a oftalmòlec en [[Plock]] i [[Viena]]. A l'hora que eixercia la seua professió, va continuar treballant en el seu proyecte de llengua internacional.
Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí.
Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més avant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí.
Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, en el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips.
Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, en el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips.
En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolidà el moviment esperantiste, fixà la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprovà el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.
En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolidà el moviment esperantiste, fixà la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprovà el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.
Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto).
Moltes de les idees de Zamenhof se varen alvançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto).
En l'any [[1909]] va visitar [[Barcelona]] en motiu del quint [[Congrés Mundial d'Esperanto]], poc despuix de la [[Semana Tràgica]].<ref>{{Ref-llibre|llinage = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títul = El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2009| editorial = Associcació Catalana d'Esperanto|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://cursdesperanto.wordpress.com/2013/04/12/les-paraules-de-zamenhof-a-barcelona-1909/|títul = Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)| consulta = 17 de setembre 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.altresbarcelones.com/2009/09/centenari-del-v-congres-internacional.html|títol = Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona| consulta = 17 de setembre de 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref>
En l'any [[1909]] va visitar [[Barcelona]] en motiu del quint [[Congrés Mundial d'Esperanto]], poc despuix de la [[Semana Tràgica]].<ref>{{Ref-llibre|llinage = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títul = El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2009| editorial = Associcació Catalana d'Esperanto|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://cursdesperanto.wordpress.com/2013/04/12/les-paraules-de-zamenhof-a-barcelona-1909/|títul = Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)| consulta = 17 de setembre 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.altresbarcelones.com/2009/09/centenari-del-v-congres-internacional.html|títol = Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona| consulta = 17 de setembre de 2014|llengua = | editor = |data = }}</ref>
Zamenhof va morir en Varsòvia el [[14 d'abril]] de l'any [[1917]]. Els seus tres fills (Adam, Sofia i [[Lidia Zamenhof|Lídia]]) varen ser assessinats durant la [[Segona Guerra Mundial]] a causa de l'[[Holocaust]] [[nazi]], puix varen ser classificats com a ''Juden'' (judeus) davall les lleis racials de [[Hitler]].
Zamenhof va morir en Varsòvia el [[14 d'abril]] de l'any [[1917]]. Els seus tres fills (Adam, Sofia i [[Lidia Zamenhof|Lídia]]) varen ser assessinats durant la [[Segona Guerra Mundial]] a causa de l'[[Holocaust]] [[nazi]], puix varen ser classificats com a ''Juden'' (judeus) devall les lleis racials de [[Hitler]].
== Homaranisme ==
== Homaranisme ==
* ''[[La Espero]]'' (''L'Esperança'') (himne no oficial dels esperantistes)
* ''[[La Espero]]'' (''L'Esperança'') (himne no oficial dels esperantistes)
* ''[http://www.esperanto.mv.ru/Kolekto/La_vojo.html La vojo]'' (''El camí'') ([[1896]])
* ''[http://www.esperanto.mv.ru/Kolekto/La_vojo.html La vojo]'' (''El camí'') ([[1896]])
* ''Preĝo sub la verda standardo'' (''Pregària davall l'estendart vert'') ([[1905]])
* ''Preĝo sub la verda standardo'' (''Pregària devall l'estendart vert'') ([[1905]])
* ''Al la fratoj'' (''Als germans'') ([[1889]])
* ''Al la fratoj'' (''Als germans'') ([[1889]])
* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])
* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]])
== El "Dia de Zamenhof" ==
== El "Dia de Zamenhof" ==
El "Dia de Zamenhof" ([[15 de decembre]]) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la dècada de [[1920]] quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres [[Julio Baghy]] i [[Nikolao Nekrasov]]—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naixement de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.<ref>{{ref-web|url= http://www.timesofmalta.com/articles/view/20061231/local/zamenhof-day-commemorated.30935 |títul=Zamenhof Day commemorated | consulta=13/8/2014 |obra= | editor=Times of Malta |data=31/12/2006 |llengua=anglés }}</ref> El [[20 de novembre]] de 2015, la [[UNESCO]] va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.<ref>{{Ref-web|url = http://edukado.net/novajhoj?id=584|títul = UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro| consulta = 20 de novembre|llengua = esperanto| editor = Edukado.net|data = }}</ref>
El "Dia de Zamenhof" ([[15 de decembre]]) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la década de [[1920]] quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres [[Julio Baghy]] i [[Nikolao Nekrasov]]—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naiximent de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.<ref>{{ref-web|url= http://www.timesofmalta.com/articles/view/20061231/local/zamenhof-day-commemorated.30935 |títul=Zamenhof Day commemorated | consulta=13/8/2014 |obra= | editor=Times of Malta |data=31/12/2006 |llengua=anglés }}</ref> El [[20 de novembre]] de 2015, la [[UNESCO]] va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.<ref>{{Ref-web|url = http://edukado.net/novajhoj?id=584|títul = UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro| consulta = 20 de novembre|llengua = esperanto| editor = Edukado.net|data = }}</ref>
== Vore també ==
* [[Protoesperanto]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Cherpillod, André: ''L.L.Zamenhof, datoj, faktoj, lokoj''. Courgenard: La Blanchetière, 1997.
* Cherpillod, André: ''L.L.Zamenhof, datoj, faktoj, lokoj''. Courgenard: La Blanchetière, 1997.
[[Categoria:Esperantistes polonesos]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges polonesos]]
[[Categoria:Esperantistes]]
[[Categoria:Escritors en esperanto]]
[[Categoria:Escritors en esperanto]]
[[Categoria:Judeus polonesos]]
[[Categoria:Judeus polonesos]]
[[Categoria:Traductors a l'esperanto]]
[[Categoria:Traductors a l'esperanto]]
[[Categoria:Llingüistes polonesos]]
[[Categoria:Llingüistes polonesos]]
[[Categoria:Persones de Białystok]]
[[Categoria:Persones de Białystok]]
[[Categoria:Creadors de llengües]]
[[Categoria:Biografies]]