Canvis

1901 bytes afegits , 15 juliol

Llínea 27: Llínea 27:

| notes a peu =

}}

−

'''Carles Ros i Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - † [[1773]]) fon un [[notari]] i escritor [[Valencians|valencià]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]].

+

'''Carles Ros i Hebrera''' o '''Carlos Ros Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - † [[1773]]) fon un [[notari]] i escritor [[Valencians|valencià]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]].

== Biografia ==

Llínea 48: Llínea 48:

[[Archiu:Rondallalles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Rondalla de Rondalles]]

−

[[Archiu:Tratatdadag.jpg|thumb|~~250px~~|Portada del llibre ''Tratat de Adages"]]

+

[[Archiu:Tratatdadag.jpg|thumb|220px|Portada del llibre ''Tratat de Adages"]]

Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en [[monosílap]]s (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran").

Llínea 103: Llínea 103:

* ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros.

−

{{Cita|~~En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste~~ de la ~~llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat~~ Valenciana ~~a pesar de ser el lexicolec~~, ~~escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula~~.

+

{{Cita|Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...}}

−

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]}}

+

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

+

* ''Rondalla de rondalles'' (1768), Carles Ros.

+

{{Cita|Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n'hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de [[Carles Ros]] en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés}}

+

* ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés

+

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la [[llengua valenciana]], [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

+

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per José Vicente Gómez Bayarri}}

+

* ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]

+

{{Cita|... És la mateixa percepció diferencial que té [[Carles Ros]] quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l'obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors.}}

−

* ~~Carlos Ros, un intelectual proscrit,~~ per [[~~José Vicente Gómez Bayarri~~]] ~~(Acadèmic de número~~ de la [[~~RACV~~]])

+

* 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno ([[Revista Renou]], nº 52, juliol 2005, de l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]).

== Vore també ==

Llínea 127: Llínea 141:

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

−

[[Categoria:~~Escritors valencians contemporàneus en valencià~~]]

+

[[Categoria:Sigle XVIII]]

Xavier

Administradors

31 955

edicions

Canvis

Carles Ros i Hebrera (edita)

Revisió de 11:10 15 jul 2025