Canvis

1541 bytes afegits , 15 juliol

Llínea 104: Llínea 104:

{{Cita|Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...}}

+

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

* ''Rondalla de rondalles'' (1768), Carles Ros.

+

{{Cita|Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n'hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de [[Carles Ros]] en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés}}

+

* ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la [[llengua valenciana]], [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

Llínea 111: Llínea 117:

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per José Vicente Gómez Bayarri}}

−

* ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]]

+

* ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]

+

{{Cita|... És la mateixa percepció diferencial que té [[Carles Ros]] quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l'obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors.}}

+

* 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno ([[Revista Renou]], nº 52, juliol 2005, de l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]).

== Vore també ==

Xavier

Administradors

31 955

edicions

Canvis

Carles Ros i Hebrera (edita)

Revisió de 11:10 15 jul 2025