68 477
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.
L''''educació ambiental''' té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.
Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en [[1969]].
Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. [[William Stapp]] de l'[[Universitat de Michigan]] en l'any [[1969]].
== Pilars conceptuals ==
== Pilars conceptuals ==
Poden definir-se dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:
Poden definir-se dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:
== El cine com a ferramenta ==
== El cine com a ferramenta ==
Una de les opcions en les que més s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut és en fer-ho a través del cine. En l'era audiovisual, la funció social del cine documental s'antoixa, quant a poc, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficàcia dels documentals mig ambientals es va portar a terme un estudi comparatiu a través de l'emissió de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clàssica, denúncia, fílmic). Es va entrevistar als espectadors immediatament despuix de la finalisació dels documentals i despuix de quinze dies des d'este per a tractar de comprovar si l'efecte de conscienciació s'havia diluït o havia segut efectiu. Els documentals proyectats foren ''The 11th Hour'', ''Una Veritat Incómoda'' i ''The Cove''. Després de la realisació de l'experiment s'arribà a les següents conclusions:
Una de les opcions en les que més s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut és en fer-ho a través del cine. En l'era audiovisual, la funció social del cine documental s'antoixa, quant a poc, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficàcia dels documentals mig ambientals es va portar a terme un estudi comparatiu a través de l'emissió de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clàssica, denúncia, fílmic). Es va entrevistar als espectadors immediatament despuix de la finalisació dels documentals i despuix de quinze dies des d'este per a tractar de comprovar si l'efecte de conscienciació s'havia diluït o havia segut efectiu. Els documentals proyectats foren ''The 11th Hour'', ''Una Veritat Incómoda'' i ''The Cove''. Despuix de la realisació de l'experiment s'arribà a les següents conclusions:
# El documental tradicional és el que menys impacte ha tengut entre els més jóvens. El tractament més obertament pedagògic és potser massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenció de l'espectador alié a la problemàtica és prou negativa, pero resulta interessant als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc terme ha resultat ser nul.
# El documental tradicional és el que menys impacte ha tengut entre els més jóvens. El tractament més obertament pedagògic és potser massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atenció de l'espectador alié a la problemàtica és prou negativa, pero resulta interessant als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc terme ha resultat ser nul.
* El Programa Gandhi: Elaborat pels discípuls d'este personage com una aplicació de les ensenyances del mestre per a la promoció del seu poble, està centrat bàsicament en la dotació de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resoldre problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relació directa en el seu entorn.
* El Programa Gandhi: Elaborat pels discípuls d'este personage com una aplicació de les ensenyances del mestre per a la promoció del seu poble, està centrat bàsicament en la dotació de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resoldre problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relació directa en el seu entorn.
* Método de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors són uns dels mes típics representants del corrent pragmatiste, en principi, el método fon concebut per a les escoles rurals d'[[Estats Units]], pero el seu èxit desbordà l'objectiu inicial i fon adoptat per grups de jóvens que volien eixercir una acció modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, [[Creu Roja]]). Per als autors, "Un proyecte és un acte problemàtic localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". D'este modo, el jove i el seu grup estan fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organisació d'un pla d'actuació. I sempre se precisa una preparació científica per a fer front als proyectes que hi ha que resoldre, per lo que se situa a l'individu front a una série d'aprenentages pràctics, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboració dels plans de treball.
* Método de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors són uns dels més típics representants del corrent pragmatiste, en principi, el método fon concebut per a les escoles rurals d'[[Estats Units]], pero el seu èxit desbordà l'objectiu inicial i fon adoptat per grups de jóvens que volien eixercir una acció modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, [[Creu Roja]]). Per als autors, "Un proyecte és un acte problemàtic localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". D'este modo, el jove i el seu grup estan fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organisació d'un pla d'actuació. I sempre se precisa una preparació científica per a fer front als proyectes que hi ha que resoldre, per lo que se situa a l'individu front a una série d'aprenentages pràctics, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboració dels plans de treball.
* El programa Lines i Bolwell: Se situa en una llínea que tracta de conciliar el currículum escolar en les activitats de coneiximents i actuació sobre el mig, els professors britànics Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig ambient i trobar solucions:
* El programa Lines i Bolwell: Se situa en una llínea que tracta de conciliar el currículum escolar en les activitats de coneiximents i actuació sobre el mig, els professors britànics Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig ambient i trobar solucions:
== Característiques ==
== Característiques ==
De la Conferencia de [[Tiflis]]<ref>{{cita web |url= http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |títul=Informe Final de la Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental, organisada per la Unesco en la cooperació del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicacion=París |idioma=español |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les característiques de l'Educació ambiental:
De la Conferencia de [[Tbilissi]]<ref>{{cita web |url= http://unesdoc.unesco.org/images/0003/000327/032763sb.pdf |títul=Informe Final de la Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental, organisada per la Unesco en la cooperació del PNUMA. Realisat entre el 14 al 26 d'octubre de 1977. Tbilisi (URSS) |fechaacceso=7 de setembre de 2012 |apellido=Unesco |nombre= |enlaceautor= |fecha=Abril de 1978 |formato= |obra= |editor= |editorial=Unesco |ubicacion=París |idioma=español |cita= }}</ref>, s'indiquen algunes de les característiques de l'Educació ambiental:
# Comportaments positius de conducta.
# Comportaments positius de conducta.
== L'educació ambiental i els chiquets ==
== L'educació ambiental i els chiquets ==
Els chiquets són un objectiu clau en l'educació ambiental. Mentres desenrollen les seus capacitats, l'educació ambiental els fa comprendre el mal que fan la contaminació i el desenroll no sostenible; tractant aixina que les noves generacions tinguen cada volta un pensament més vert i una llínea de desenroll més sostenible.
Els chiquets són un objectiu clau en l'educació ambiental. Mentres desenrollen les seus capacitats, l'educació ambiental els fa comprendre el mal que fan la contaminació i el desenroll no sostenible; tractant aixina que les noves generacions tinguen cada volta un pensament més vert i una llínea de desenroll més sostenible.
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*REYES Ruiz, J. "Educación ambiental: rumor de claroscuros". Publicada en Los Ambientalistas, revista d'Educació Ambiental. Septembre-Decembre de 2010.
* REYES Ruiz, J. "Educación ambiental: rumor de claroscuros". Publicada en Los Ambientalistas, revista d'Educació Ambiental. Septembre-Decembre de 2010.
*FRANKLIN CÓRDOBA C'.; Fundamentos pedagógicos para la educación Ambiental; Universidad de Córdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)
* FRANKLIN CÓRDOBA C'.; Fundamentos pedagógicos para la educación Ambiental; Universidad de Córdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)
*Ministerio de Educación Nacional (Colombia); ciencias naturales educación ambiental, lineamiento curriculares; editorial libros & libros; (1998)
* Ministerio de Educación Nacional (Colombia); ciencias naturales educación ambiental, lineamiento curriculares; editorial libros & libros; (1998)
*Isaías Tobasura Acuña, Luz Elena Sepúlveda Gallego; Proyectos Ambientales Escolares estrategia para la formación ambiental.-1ed-Santa Fe de Bogotá: Cooperativa Editorial Magisterio, (1997).
* Isaías Tobasura Acuña, Luz Elena Sepúlveda Gallego; Proyectos Ambientales Escolares estrategia para la formación ambiental.-1ed-Santa Fe de Bogotá: Cooperativa Editorial Magisterio, (1997).
*[http://www.opepa.org Organización para la Educación y Protección Ambiental - OPEPA; Líder en educació ambiental en Amèrica Llatina.]
* [http://www.opepa.org Organización para la Educación y Protección Ambiental - OPEPA; Líder en educació ambiental en Amèrica Llatina.]
*[http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicios/jsp/educacion_amb/entender.htm Instituto Alexander Von Humboldt; Educación Ambiental y Biodiversidad, nodo temático del mecanismo de facilitación (2010).]
* [http://www.humboldt.org.co/chmcolombia/servicios/jsp/educacion_amb/entender.htm Instituto Alexander Von Humboldt; Educación Ambiental y Biodiversidad, nodo temático del mecanismo de facilitación (2010).]
*La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslàvia, 1975)
* La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslàvia, 1975)
*Declaració de Tbilisi, Tbilisi (Georgia, 14-26 de octubre de 1977)
* Declaració de Tbilisi, Tbilisi (Georgia, 14-26 d'octubre de 1977)
*II Congreso Iberoamericano de Educación Ambiental, Guadalajara (México, junio de 1997)
* II Congreso Iberoamericano de Educación Ambiental, Guadalajara (México, junio de 1997)
*ORTEGA RAMON, Manual de Gestión del Medio Ambiente; Editorial Fundación Mapfre; 1997.
* ORTEGA RAMON, Manual de Gestión del Medio Ambiente; Editorial Fundación Mapfre; 1997.
*NOVO MARIA, Educación Ambiental; Editorial Rei; 1991.
* NOVO MARIA, Educación Ambiental; Editorial Rei; 1991.
*M. FÉLEZ, "Muy pocos niños conocen lo que es un punto limpio; larioja.com; 2009.
* M. FÉLEZ, "Muy pocos niños conocen lo que es un punto limpio; larioja.com; 2009.
[[Categoria:Educació]]
[[Categoria:Educació]]
[[Categoria:Mig ambient]]
[[Categoria:Mig ambient]]