Diferència entre les revisions de "Mantó de Manila"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Penyora original de la [[China]], en l'Extrem Orient, prengué no obstant el seu nom de la capital de [[Filipines]] ([[Manila]]), antic territori de l'[[Imperi Espanyol]] i orige de les rutes comercials marítimes durant l'época imperial espanyola. Els «mantons de Manila» —que es feyen en la província de Cantó (China) pero aplegaven a Espanya a través de les Filipines i [[Mèxic]]—, varen fer populars els brodats orientals entre els espanyols. | Penyora original de la [[China]], en l'Extrem Orient, prengué no obstant el seu nom de la capital de [[Filipines]] ([[Manila]]), antic territori de l'[[Imperi Espanyol]] i orige de les rutes comercials marítimes durant l'época imperial espanyola. Els «mantons de Manila» —que es feyen en la província de Cantó (China) pero aplegaven a Espanya a través de les Filipines i [[Mèxic]]—, varen fer populars els brodats orientals entre els espanyols. | ||
| − | Algunes fonts fixen el seu orige durant la dinastia Tang Chinenca —any 600 | + | Algunes fonts fixen el seu orige durant la dinastia Tang Chinenca —any [[600 a. C.]]—, hipòtesis sustentada en el fet de que foren els chinencs els descobridors de la [[seda]] i els primers en [[Brodat|brodar]] en fil de seda. La més antiga mostra de brodat chinenc s'ha trobat en una tomba de la dinastia Zhou —sigle VI a. C.—. |
| − | També hi ha vàries versions de l'arribada del mantó de Manila a Espanya, una de les més notables és la de [[Benito Pérez Galdós]], que establix la seua arribada com una peça comercial que era acceptada per les dònes més destacades de l'época en la capital i situa com a autora d'est a una persona d'orige chinenc nomenada ''Ayún'' en una de les seues populars noveles ''Fortunata y Jacinta'' ([[1887]]). | + | També hi ha vàries versions de l'arribada del mantó de Manila a [[Espanya]], una de les més notables és la de [[Benito Pérez Galdós]], que establix la seua arribada com una peça comercial que era acceptada per les dònes més destacades de l'época en la capital i situa com a autora d'est a una persona d'orige chinenc nomenada ''Ayún'' en una de les seues populars noveles ''Fortunata y Jacinta'' ([[1887]]). |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 15:21 21 jul 2025
Un mantó de Manila és un mocador o llenç quadrat de seda decorat en colors vius en flors, pardals o fantasies, i arrematat en tot el seu perímetro per flocs. D'orige chinenc, es feu molt popular des de mijans del sigle XIX en Espanya i Hispanoamèrica com a complement del vestuari femení. Fon immortalisat per pintors com Joaquim Sorolla, Hermen Anglada Camarasa, Ramón Casas o Julio Romero de Torres.
En la cultura tradicional del vestit femení, el mantó de Manila s'associa a la dòna andalusa, la manola madrilenya, el casticisme en la geografia universal d'influència hispana, el flamenc i l'elegància de tall exòtic.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix la paraula mantó (Derivat de manto), com:
- s. m. Gran mocador que les dònes se coloquen en l'esquena per damunt dels muscles.
- Mantó de Manila, el que és de seda i està brodat, procedent generalment de China.
Història
Penyora original de la China, en l'Extrem Orient, prengué no obstant el seu nom de la capital de Filipines (Manila), antic territori de l'Imperi Espanyol i orige de les rutes comercials marítimes durant l'época imperial espanyola. Els «mantons de Manila» —que es feyen en la província de Cantó (China) pero aplegaven a Espanya a través de les Filipines i Mèxic—, varen fer populars els brodats orientals entre els espanyols.
Algunes fonts fixen el seu orige durant la dinastia Tang Chinenca —any 600 a. C.—, hipòtesis sustentada en el fet de que foren els chinencs els descobridors de la seda i els primers en brodar en fil de seda. La més antiga mostra de brodat chinenc s'ha trobat en una tomba de la dinastia Zhou —sigle VI a. C.—.
També hi ha vàries versions de l'arribada del mantó de Manila a Espanya, una de les més notables és la de Benito Pérez Galdós, que establix la seua arribada com una peça comercial que era acceptada per les dònes més destacades de l'época en la capital i situa com a autora d'est a una persona d'orige chinenc nomenada Ayún en una de les seues populars noveles Fortunata y Jacinta (1887).
