Warren Beatty

Warren Beatty en l'any 1961

Henry Warren Beatty, conegut popularment com a Warren Beatty, naixcut com en el llinage de Beaty (Richmond, Virginia, Estats Units, 30 de març de 1937), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.

Biografia

Germà menor de l'actriu Shirley MacLaine, naixqué en Richmond (Virginia) en l'any 1937. Despuix d'abandonar l'Universitat Northwestern, estudià interpretació junt a Stella Adler en la ciutat de Nova York.

Primers treballs

Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un premi Tony en a penes 23 anys, en 1960, pel seu treball en A Loss of Roses. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en Esplendor en l'herba (1961, Elia Kazan). Entre les seues primeres películes descollen La primavera romana de la Sra. Stone (1961), junt a la mítica Vivien Leigh; El seu propi infern (1962, John Frankenheimer), a on es colzejà en Eva Marie Saint, Lilith (1964, Robert Rossen), a on tingué com a companyer a Jean Seberg, i el drama judicial Acossat (1965, Arthur Penn).

En l'any 1965 rebujà participar en la comèdia What's New Pussycat?, enfadat perque el seu companyer de repartiment Woody Allen modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.

En 1967 eixí a la fama, de la mateixa manera que Faye Dunaway, gràcies a la película Bonnie and Clyde; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat Jack Warner, despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre John F. Kennedy. Bonnie and Clyde fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'Óscar.

Dècada de 1970

Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages Els vividors (1971, de Rober Altman) i L'últim testic (1974, d'Alan J. Pakula), pero alcançà major resonància popular en les comèdies Shampoo (1975, de Hal Ashby), Dos pillastres i una herència (1975), a on fon coprotagoniste junt a Jack Nicholson i Stockard Channing i El cel pot esperar (1978), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a Julie Christie.

Tornà a eixercir com a protagoniste i director en Rojos (1981), junt a Diane Keaton i Jack Nicholson, una recreació històrica de la vida del periodiste John Reed. Este film obtingué excelents crítiques, fon nominat a dotze Oscar i guanyà tres: un per a Beatty per millor direcció, un atre per a Maureen Stapleton com a millor actriu secundària, i un atre per a la fotografia de Vittorio Storaro. A pesar de l'èxit, Warren Beatty va escomençar a espayar els seus treballs; i de fet és una figura de Hollywood en una filmografia molt curta: a penes vint películes en cinc décades de carrera.

Un seductor

Fins al seu matrimoni en l'actriu Annette Bening (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, Shirley McLaine, dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com Jane Fonda, Brigitte Bardot, Julie Christie, Maria Callas, Vivien Leigh, Natalie Wood, Diane Keaton, Cher, Joan Collins, Daryl Hannah, Madonna i va inspirar una agudea de Woody Allen: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».

Etapa 1980-2000

(Secció per completar)

Cites

Conseguixes l'èxit en el teu camp quan no saps si lo que fas és treball o joc.

Warren Beatty

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Warren Beatty.

• Warren Beatty en Wikipedia