Canvis

[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|thumb|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]

[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|thumb|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]

'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.  

'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.  

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Primers treballs ===

=== Primers treballs ===

Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).

Treballà en la [[televisió]] i el [[teatre]], aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).

En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.

En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.