Diferència entre les revisions de "Morfologia foliar"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Tipos de fulles. == Morfologia foliar == La '''morfologia foliar''' és la part de la botànica que estudia la…») |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Una fulla típica pot tindre les següents parts: | Una fulla típica pot tindre les següents parts: | ||
| − | * '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la fotosíntesis. | + | * '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la [[fotosíntesis]]. |
| − | * '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[ | + | * '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[tija]]. |
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol. | * '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol. | ||
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina. | * '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina. | ||
Revisió de 04:22 23 jul 2025
Morfologia foliar
La morfologia foliar és la part de la botànica que estudia la forma, estructura i disposició de les fulles de les plantes. L’aspecte extern de les fulles és molt variable i sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor taxonòmic i descriptiu.
Les fulles són òrguens essencials per a la fotosíntesis, la transpiració i l’intercanvi gaseós, i poden presentar numeroses adaptacions al mig.
Parts d’una fulla
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
- Làmina: part aplanada i verda que fa la fotosíntesis.
- Peciol: rabet que unix la fulla a la tija.
- Estípules: apèndixs a la base del peciol.
- Nervadura: conjunt de nervis que recorren la làmina.
Disposició en la brot
Tipos de fulles segons la forma del llim
Les formes típiques de fulles simples en plantes vasculars són:
- Fulla acicular: estreta i puntaguda, com la del pi.
- Fulla ovada: semblant a un ou, més ampla en la base.
- Fulla trasovada: com l’ovada, pero més ampla cap a la punta.
- Fulla llanceolada: estreta, en forma de ferro de llança.
- Fulla cuneïforme: en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
- Fulla cordada: en forma de cor.
- Fulla digitada: fulla composta en qué els folíols ixen del mateix punt, com els dits d’una mà.
- Fulla pinada: fulla composta en qué els folíols s’ordenen als dos costats d’un eix central.
- Fulla dentada: marge en puntes rectes, com la del castanyer.
- Fulla serrada: dents inclinades cap a la punta, com la de la violeta.
- Fulla escotada: en una escotadura marcada en la punta, com l’espantallops.
- Fulla enteríssima: marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la mareselva.
- Fulla sancera: sense senos ni divisions, com la de l’adelfa.
- Fulla discolora: en les dos cares de colors diferents.
- Fulla embainadora: envolta parcialment la brot, com la del blat.
- Fulla escorrida: la base s’allarga pels costats de la brot, com en el gira-sol.
- Fulla nerviosa: en nervis paralels marcats, com el llantén.
- Fulla venosa: en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el ciclamor.
- Fulla perfoliada: rodeja completament la brot, pero sense formar un tubo.
- Fulla radical: ix directament de la raïl, com en la mandràgora.
- Fulla verticilada: moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.
Tipos d'àpiços foliars
L’àpex foliar és l’extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
- Agut: punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
- Subagut: semblant a l’agut, pero més arredonit.
- Obtús: punta ampla i redoneta.
- Arredonit: forma totalment semicircular.
- Cuspíneu (o cuspídeu): en una chicoteta punta curta i dreta.
- Acuminat: punta molt prolongada i fina, acabant en forma de llança.
- Mucronat: punta molt curta i rígida, com una chicoteta espineta.
- Aristat: prolongat en forma de aresta o sedeta.
- Retús: àpex llaugerament afonat o en una escotadura poc marcada.
- Marginat: àpex clarament escotat o tallat en forma de V.
- Subobtús: intermig entre arredonit i obtús.
Atres adaptacions
Importància taxonòmica
La morfologia foliar té gran valor en la classificació botànica i l’identificació de plantes, especialment quan no estan en flor.