Diferència entre les revisions de "Olivera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Olive tree olea europaea mallorca.jpg|thumb|250px|Olivera]]
+
{{CaixaTaxons
 +
| nom = Olivera
 +
| image = Olive tree olea europaea mallorca.jpg
 +
| llegenda = Olivera
 +
| status = LC
 +
| regnum = [[Plantae]]
 +
| divisio = Magnoliophyta
 +
| classis = Magnoliopsida
 +
| ordo = [[Lamiales]]
 +
| familia = [[Oleaceae]]
 +
| genus = [[Olea]]
 +
| species = Olea europaea
 +
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
 +
| mapa = Olea europaea range.svg
 +
| llegenda_mapa = Distribució natural i zones de cultiu
 +
}}
 
[[Archiu:Olivera mil·lenària (Les Coves de Vinromà).JPG|thumb|250px|Olivera milenària ([[Les Coves de Vinromà]])]]
 
[[Archiu:Olivera mil·lenària (Les Coves de Vinromà).JPG|thumb|250px|Olivera milenària ([[Les Coves de Vinromà]])]]
 
[[Archiu:Oliveras aceiteras (Torrechiva).JPG|thumb|250px|Oliveres ([[Torrechiva]])]]
 
[[Archiu:Oliveras aceiteras (Torrechiva).JPG|thumb|250px|Oliveres ([[Torrechiva]])]]
L''''olivera''', del [[llatí]] "olivaria", és un arbre de la família de les oleàcees, de l'espècie Olea europaea, de fulles perennes, coriàcees, de color [[vert]] fosc per damunt i blanquinoses per baix, flors chicotetes, [[Blanc|blanques]] i en pomell. El seu fruit és l'[[oliva]] que és  redonenca i de pinyol molt dur i d'a on es trau l'[[oli]] d'oliva.
 
  
Les varietats d'olivera adopten diferents adjectivacions que generalment se corresponen en les diferents classes d'olives: Olivera grossal, olivera sevillana, olivera alfafarenca, valenciana, etc 
+
L’'''olivera''' ('''''Olea europaea''''') és un arbre perennifoli de la família de les [[Oleaceae|oleàcees]], cultivat des de l’antiguetat per l’obtenció d’[[oli d’oliva]] i olives de taula. És propi del sud d’[[Europa]], nort d’[[Àfrica]] i regions mediterrànees d’[[Àsia Occidental]]. S’adapta bé als [[clima mediterràneu|climes mediterràneus]], resistix la [[sequera]] i preferix sols ben drenats i solats.
  
 +
== Descripció ==
 +
És un arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 10 metros d’altura, encara que en cultius es manté més baix. El tronc és tortuós, de corfa escamosa i grisenca, i pot arribar a ser molt gros i foradat en els eixemplars més vells.
  
[[Categoria:Agricultura]]
+
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: Les fulles són oposades, simples, llanceolades, de marge sancer. El feix és de color vert fosc i brillant, mentres que l'envés és grisenc i cobert de pèls escames. Mesuren entre 3 i 9 cm de llarc.
 +
 
 +
- [[Flor]]: És una espècie principalment [[hermafrodita]], encara que poden haver flors només masculines. Les flors són menudes, de color blanc-crema, agrupades en inflorescències axilars, i apareixen entre [[maig]] i [[juny]].
 +
 
 +
- [[Fruit]]: El fruit és l’[[oliva]], una [[drupa]] carnosa de forma variable segons la varietat. El seu color va del vert al negre en madurar. Es recolecta generalment entre [[octubre]] i [[giner]], segons l'us.
 +
 
 +
- [[Tronc]]: El tronc és rugós, de color gris clar, sovint carregat de rebrots i en formes molt irregulars i antigues. És molt resistent a les condicions adverses i pot regenerar-se des d’arrels o tanys.
 +
 
 +
== Hàbitat ==
 +
 
 +
L’olivera preferix sols calcaris o llaugerament àcits, ben drenats i plens de sol. Es troba tant en conreu com subespontània en garrigues i terrenys abandonats. Aguanta be les temperatures altes i la sequera, pero és sensible a les gelades prolongades. És característica del [[paisage mediterràneu]] i està present en gran part del litoral i prelitoral valencià, andalús, extremeny i murcià.
 +
 
 +
== Taxonomia ==
 +
 
 +
''Olea europaea'' fon descrita per [[Carles Linneo]] i publicada en *Species Plantarum* 1: 8 (1753).
 +
 
 +
== Citologia ==
 +
 
 +
Té un número cromosòmic 2n = 46.
 +
 
 +
== Etimologia ==
 +
 
 +
* '''Olea''': del llatí ''olea'', 'olivera', que prové del grec ''élaia''.
 +
* '''europaea''': ‘d’Europa’, fent referència a la seua distribució principalment europea.
 +
 
 +
== Usos ==
 +
 
 +
L’olivera és una de les espècies més importants de la mediterrànea pel seu fruit, l’[[oliva]], del qual se n’obté oli, i també es consumix directament com a [[olives trencades]], [[olives en salmorra]], etc. La fusta d’olivera és molt dura i apreciada en ebanisteria. Tradicionalment s’ha usat com a planta medicinal, i les fulles tenen propietats hipotensores.
 +
 
 +
== Conservació ==
 +
 
 +
No està amenaçada, i és molt cultivada. No obstant, les malalties com la ''Xylella fastidiosa'' han afectat diverses zones. L’abandó de camps pot favorir l’expansió descontrolada d’oliveres silvestres en certes regions.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
== Bibliografia ==
 +
* Valdés, B. (2012). *Flora vascular de Andalucía occidental*. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía.
 +
* Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:610005-1 Planta en Plants of the World Online]
 +
* [http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/3692.html Planta en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Olea_europaea Planta en la Wikipedia castellana]
 +
{{Commonscat|Olea europaea}}
 +
 
 +
== Dits valencians ==
 +
* “D’[[oliva]] vella, oli bell.”
 +
 
 +
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Arbres]]
 
[[Categoria:Arbres]]
 +
[[Categoria:Oleaceae]]
 
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 +
[[Categoria:Agricultura]]

Revisió de 14:29 24 jul 2025

Olivera

Olive tree olea europaea mallorca.jpg
Olivera

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Lamiales
Família Oleaceae
Gènero Olea
Espècie Olea europaea
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Olea europaea range.svg
Distribució natural i zones de cultiu
Olivera milenària (Les Coves de Vinromà)
Oliveres (Torrechiva)

L’olivera (Olea europaea) és un arbre perennifoli de la família de les oleàcees, cultivat des de l’antiguetat per l’obtenció d’oli d’oliva i olives de taula. És propi del sud d’Europa, nort d’Àfrica i regions mediterrànees d’Àsia Occidental. S’adapta bé als climes mediterràneus, resistix la sequera i preferix sols ben drenats i solats.

Descripció

És un arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 10 metros d’altura, encara que en cultius es manté més baix. El tronc és tortuós, de corfa escamosa i grisenca, i pot arribar a ser molt gros i foradat en els eixemplars més vells.

- Fulla: Les fulles són oposades, simples, llanceolades, de marge sancer. El feix és de color vert fosc i brillant, mentres que l'envés és grisenc i cobert de pèls escames. Mesuren entre 3 i 9 cm de llarc.

- Flor: És una espècie principalment hermafrodita, encara que poden haver flors només masculines. Les flors són menudes, de color blanc-crema, agrupades en inflorescències axilars, i apareixen entre maig i juny.

- Fruit: El fruit és l’oliva, una drupa carnosa de forma variable segons la varietat. El seu color va del vert al negre en madurar. Es recolecta generalment entre octubre i giner, segons l'us.

- Tronc: El tronc és rugós, de color gris clar, sovint carregat de rebrots i en formes molt irregulars i antigues. És molt resistent a les condicions adverses i pot regenerar-se des d’arrels o tanys.

Hàbitat

L’olivera preferix sols calcaris o llaugerament àcits, ben drenats i plens de sol. Es troba tant en conreu com subespontània en garrigues i terrenys abandonats. Aguanta be les temperatures altes i la sequera, pero és sensible a les gelades prolongades. És característica del paisage mediterràneu i està present en gran part del litoral i prelitoral valencià, andalús, extremeny i murcià.

Taxonomia

Olea europaea fon descrita per Carles Linneo i publicada en *Species Plantarum* 1: 8 (1753).

Citologia

Té un número cromosòmic 2n = 46.

Etimologia

  • Olea: del llatí olea, 'olivera', que prové del grec élaia.
  • europaea: ‘d’Europa’, fent referència a la seua distribució principalment europea.

Usos

L’olivera és una de les espècies més importants de la mediterrànea pel seu fruit, l’oliva, del qual se n’obté oli, i també es consumix directament com a olives trencades, olives en salmorra, etc. La fusta d’olivera és molt dura i apreciada en ebanisteria. Tradicionalment s’ha usat com a planta medicinal, i les fulles tenen propietats hipotensores.

Conservació

No està amenaçada, i és molt cultivada. No obstant, les malalties com la Xylella fastidiosa han afectat diverses zones. L’abandó de camps pot favorir l’expansió descontrolada d’oliveres silvestres en certes regions.

Referències

Bibliografia

  • Valdés, B. (2012). *Flora vascular de Andalucía occidental*. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía.
  • Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*.

Enllaços externs

Commons

Dits valencians

  • “D’oliva vella, oli bell.”