Morfologia foliar

Tipos de fulles.

La morfologia foliar és la part de la botànica que estudia la forma, estructura i disposició de les fulles de les plantes. L'aspecte extern de les fulles és molt variable i a sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor taxonòmic i descriptiu.

Les fulles són òrguens essencials per a la fotosíntesis, la transpiració i l'intercanvi gaseós, i poden presentar numeroses adaptacions al mig, poden ser simples o compostes.

Parts d'una fulla

Una fulla típica pot tindre les següents parts:

• Làmina: part aplanada i verda que fa la fotosíntesis
• Peciol: rabet que unix la fulla a la tija
• Estípules: apèndixs a la base del peciol
• Nervadura: conjunt de nervis que recorren la làmina

Disposició en la brot

• Fulles alternes
• Fulles opostes
• Fulles verticilades

Tipos de fulles segons la forma del llim

Les formes típiques de fulles simples en plantes vasculars són:

• Fulla acicular: estreta i puntaguda, com la del pi.
• Fulla ovada: semblant a un ou, més ampla en la base.
• Fulla trasovada: com l'ovada, pero més ampla cap a la punta.
• Fulla llanceolada: estreta, en forma de ferro de llança.
• Fulla cuneïforme: en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
• Fulla cordada: en forma de cor.
• Fulla digitada: fulla composta en qué els folíols ixen del mateix punt, com els dits d'una mà.
• Fulla pinada: fulla composta en qué els folíols s'ordenen als dos costats d'un eix central.
• Fulla dentada: marge en puntes rectes, com la del castanyer.
• Fulla serrada: dents inclinades cap a la punta, com la de la violeta.
• Fulla escotada: en una escotadura marcada en la punta, com l'espantallops.
• Fulla enteríssima: marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la mareselva.
• Fulla sancera: sense senos ni divisions, com la de l'adelfa.
• Fulla discolora: en les dos cares de colors diferents.
• Fulla embainadora: envolta parcialment la brot, com la del blat.
• Fulla escorrida: la base s'allarga pels costats de la brot, com en el gira-sol.
• Fulla nerviosa: en nervis paralels marcats, com el llantén.
• Fulla venosa: en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el ciclamor.
• Fulla perfoliada: rodeja completament la brot, pero sense formar un tubo.
• Fulla radical: ix directament de la raïl, com en la mandràgora.
• Fulla verticilada: moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.

Tipos d'àpiços foliars

L'àpex foliar és l'extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:

• Agut: punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
• Subagut: semblant a l'agut, pero més arredonit.
• Obtús: punta ampla i redoneta.
• Arredonit: forma totalment semicircular.
• Cuspíneu (o cuspídeu): en una chicoteta punta curta i dreta.
• Acuminat: punta molt prolongada i fina, acabant en forma de llança.
• Mucronat: punta molt curta i rígida, com una chicoteta espineta.
• Aristat: prolongat en forma de aresta o sedeta.
• Retús: àpex llaugerament afonat o en una escotadura poc marcada.
• Marginat: àpex clarament escotat o tallat en forma de V.
• Subobtús: intermig entre arredonit i obtús.

Tipos de bases foliar

• Cordada:
• Cuneiforme:
• Redondejada:
• Truncada:

Fulles compostes

• Trifoliades: en tres folíols.
• Pinnades: més de tres folíols.
• Imparipinnades: en un folíol terminal.
• Paripinnades: sense folíol terminal.
• Bipinnades: els folíols estan alhora pinnats.

Atres adaptacions

• Bràctees
• Espines (fulles)
• Zarcells
• Fulles suculentes

Importància taxonòmica

La morfologia foliar té gran valor en la classificació botànica i l'identificació de plantes, especialment quan no estan en flor.

Referències

• González, A.M. & Arbo, M.M. «Organización del cuerpo de la planta. Tema 21: Anatomía foliar

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Morfologia foliar.

• Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
• Botanical Online: Tipos de fulles
• Wikipedia: Hoja (castellà)