| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | La '''rosa dels vents''' és un símbol en forma de [[círcul]] que té marcats al seu entorn els rumbos en que es dividix la circumferència de l'horisó. La seua invenció s'atribuïx al mallorquí [[Ramon Llull]], encara que la descripció permenorisada que dona [[Plinio el vell]] en el llibre II podria haver segut la seua referència bàsica. | + | [[File:Rosa dels Vents a Fanzara.jpg|thumb|350px|Rosa dels vents]] |
| | + | |
| | + | La '''rosa dels vents''' o rosa nàutica és un [[círcul]] dividit en trentadós parts que marquen els quatre punts cardinals i vintihuit intermijos en que es dividix l'horisó. La seua invenció s'atribuïx al mallorquí [[Ramon Llull]], encara que la descripció detallada que dona [[Plinio el vell]] en el llibre II podria haver segut la seua referència bàsica. |
| | | | |
| | En les cartes de navegació es representa per 32 rombos (deformats) units per un extrem mentres l'atre senyala el rumbo sobre el círcul de l'horisó. Sobre el mateix se situa la [[Flor de lis|flor de lis]] en la que es solen representar el [[Nort]], que es documenta a partir del [[sigle XV]]. | | En les cartes de navegació es representa per 32 rombos (deformats) units per un extrem mentres l'atre senyala el rumbo sobre el círcul de l'horisó. Sobre el mateix se situa la [[Flor de lis|flor de lis]] en la que es solen representar el [[Nort]], que es documenta a partir del [[sigle XV]]. |
| | + | |
| | + | En els antics [[Portulans|portulans]] apareix la rosa dels vents. L'Atles atribuït al cartògraf i geògraf [[Cresques Abraham]] (un judeu mallorquí del [[sigle XIV]]) i datat l'any [[1375]] és la primera rosa dels vents documentada de l'història, que es conserva en la [[Biblioteca Nacional de París]]. |
| | | | |
| | == Els punts cardinals == | | == Els punts cardinals == |
| Llínea 12: |
Llínea 16: |
| | * O - Oest | | * O - Oest |
| | | | |
| − | Per a identificar millor estos punts, es pot usar el nostre cos com a referència. Orientant el nostre front cap al Nort, estaria cap a arrere el Sur, a la dreta estaria l'Est i l'esquerra l'Oest. | + | Per a identificar millor estos punts es pot usar el nostre cos com a referència. Orientant el nostre front cap al Nort, estaria cap a arrere el Sur, a la dreta estaria l'Est i a l'esquerra l'Oest. |
| | | | |
| | == Noms dels vents en el Mediterràneu == | | == Noms dels vents en el Mediterràneu == |
| Llínea 34: |
Llínea 38: |
| | == Els rumbos == | | == Els rumbos == |
| | | | |
| − | Un rumbo queda determinat pels punts cardinals de la rosa dels vents, cada u dels quals té establit un valor numèric o [[àngul]] en funció dels següents criteris: | + | La rosa dels vents és un símbol en forma de [[círcul]] que té marcats al seu entorn els rumbos en que es dividix la circumferència de l'horisó. Un rumbo queda determinat pels punts cardinals de la rosa dels vents, cada u dels quals té establit un valor numèric o [[àngul]] en funció dels següents criteris: |
| | | | |
| | 1. La direcció Nort és l'àngul 0º o 360º. | | 1. La direcció Nort és l'àngul 0º o 360º. |
| Llínea 46: |
Llínea 50: |
| | 5. En sentit horari, es dividix la rosa dels vents en 6.400 parts, a este rumbo se li denomina indicació en mil angular o en milèsimes d'artilleria partint de la referencia N com 0º. La divisió de la circumferència en 6.400 milèsimes dona lloc a que tots els punts cardinals són un múltiple exacte d'esta unitat angular. | | 5. En sentit horari, es dividix la rosa dels vents en 6.400 parts, a este rumbo se li denomina indicació en mil angular o en milèsimes d'artilleria partint de la referencia N com 0º. La divisió de la circumferència en 6.400 milèsimes dona lloc a que tots els punts cardinals són un múltiple exacte d'esta unitat angular. |
| | | | |
| | + | == Etimologia == |
| | + | |
| | + | * Tramontana, -nes (Del llatí transmōntāna, de l'atre costat de les montanyes). Vent procedent del nort i es caracterisa per ser molt fret. |
| | + | * Gregal, -ls (Del llatí graegālis, de Grècia). Vent procedent del nordest. |
| | + | * Llevant (Del llatí levante, que s'alça). Vent que bufa de l'est. |
| | + | * Xaloc (De l'àrap šalōk, mat. sign.) Vent del surest. |
| | + | * Migjorn, -ns (Del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, migdia). Vent del sur. |
| | + | * Llebeig (Del mossàrap labáč, i este del baix grec libíči, provinent de Líbia). Vent que bufa del suroest. |
| | + | * Ponent, -ts (Del llatí ponĕnte, sōle, que es pon). Punt cardinal de l'horisó per a on es pon el Sol en els equinocis. // Part del dit punt cardinal de l'horisó; regió, territori, etc., de l'oest. // Vent procedent de dit punt. |
| | + | * Mestral (Del llatí magistrāle, magistral) s. m. Vent del noroest. observ. En algunes localitats valencianes es denomina vent d'Aragó. En la zona nort valenciana també es denomina cerç. Dialectalment es diu maestral. |
| | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |