Canvis

| lloc_mort = [[Castelló]]

| lloc_mort = [[Castelló]]

}}

}}

'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]]-[[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].  

'''Gaetà Huguet i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[1882]] - † [[12 de novembre]] de [[1959]]). Empresari, polític, escritor i mecenes. Fill del gran patrici castellonenc [[Gaetà Huguet i Breva]].  

== Antecedents sobre la personalitat ==

== Antecedents sobre la personalitat ==

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", en Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui parlarem del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc, en'''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, encara que dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que du el seu nom, i que té com a fi la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tot lo món parlava. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC).

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", en Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui parlarem del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc, en'''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, encara que dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que du el seu nom, i que té com a fi la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tot lo món parlava. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC).

El llegat de Gaetà Huguet Breva es concretà especialment en l'obra de son  fill, Gaetà  Huguet i Segarra, durant el temps de la [[II República]]. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -potser en una atra orientació i concepció-, i l'arraïlat sentit religiós que marcarà sa vida i del qual encara donen testimoni els  seus parents.

El llegat de Gaetà Huguet Breva es concretà especialment en l'obra de son  fill, Gaetà  Huguet i Segarra, durant el temps de la [[II República]]. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -potser en una atra orientació i concepció-, i l'arraïlat sentit religiós que marcarà sa vida i del qual encara donen testimoni els  seus parents.

== Senyes biogràfiques ==

== Senyes biogràfiques ==

Gaeta Huguet Segarra naixqué en [[Castelló de la Plana]], en l'any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui fon professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment en [[Nova York]], i que quan se'n tornà a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i fon diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verp [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]"

Gaeta Huguet Segarra naixqué en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en l'any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui fon professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment en [[Nova York]], i que quan se'n tornà a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i fon diputat provincial i regidor; ademés de polític era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara ''[[Patria Nova]]''. D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules:  

En el camp polític destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d'[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l'[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" ([[1930]]) i conseguint per a les [[Cors espanyoles|Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste.  

 

En el camp polític destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d'[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser [[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic ''Libertad'' ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts espanyoles|Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste.  

El moviment nacionaliste [[valencià]] que sorgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. Ad ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni d'esquerres, puix que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni els uns ni els atres miraven al Nort, mai se'ls haguera passat pel cap que la seua nacionalitat fora la catalana.  

El moviment nacionaliste [[valencià]] que sorgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. Ad ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni d'esquerres, puix que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni els uns ni els atres miraven al Nort, mai se'ls haguera passat pel cap que la seua nacionalitat fora la catalana.  

== Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==

== Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).

[[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:  

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:  

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}  

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s'impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s'obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}  

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  

En l'any [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de l'any [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava:  

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: