3571
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''revista Renou''', és una publicació editada per l'associació castellonenca [[Cardona i Vives]] d'una periodicidad quatrimestral. Dita revista informa als seus associats de les activitats de l'Associació i ademés inclou colaboracions d'atres colectius o personages que versen sobre el món cultural valencià.
[[Image:rrenou.jpg|thumb|250px|Portada d'un eixemplar de la revista ''Renou'']]
La '''revista''' '''''Renou''''' és una publicació editada per l'associació castellonenca [[Cardona i Vives]] d'una periodicidad quatrimestral. Dita revista informa als seus associats de les activitats de l'Associació i ademés inclou colaboracions d'atres colectius o personages que versen sobre el món cultural valencià.
La Cardona Vives manté la flama del valencianisme en el nort del [[Regne de Valéncia]] donant informació de tot allò que tinga interés tant d'actualitat, història, entrevistes a personages, tradicions, fets i costums, etc...
La Cardona Vives manté la flama del valencianisme en el nort del [[Regne de Valéncia]] donant informació de tot allò que tinga interés tant d'actualitat, història, entrevistes a personages, tradicions, fets i costums, etc...
La revista ''Renou'' inclou també resenyes d'ortografia de la [[llengua valenciana]] a través del filòlec castellonenc, natural d'[[Artana]], D. [[Josep Mª Guinot]], fundador i ànima de la Cardona Vives.
La revista ''Renou'' inclou també resenyes d'ortografia de la [[llengua valenciana]] a través del filòlec castellonenc, natural d'[[Artana]], En [[Josep Mª Guinot]], fundador i ànima de la Cardona Vives.
També s'inclouen passatemps, chistes, cuina tradicional valenciana i vins de la terra.
També s'inclouen passatemps, chistes, cuina tradicional valenciana i vins de la terra.
La revista ''Renou'' porta més de 80 números editats.
La revista ''Renou'' porta més de 80 números editats. El seu Depòsit Llegal és CS-1-1987.
== Cites ==
{{Cita|Es fals que totes les universitats del mon sostinguen que el valencià i el catala son la mateixa llengua. Son molt poquetes. Que contades universitats defenguen l'unitat del valencià i el catala, es degut a que, en elles, hi ha professors al servici de Catalunya.
Per moltes vegades que es repetixca una afirmacio, o per molts autors que la diguen, no per aixo es veritat indiscutible; s'ha de demostrar. Aixina passa en l'afirmacio de l'unitat de la llengua valenciana i catalana.
Lo que diuen de “llengua valenciana normalitzada”, no es mes que una aproximacio al catala, llevant-li al valencià les seues peculiaritats morfologiques i sintactiques i canviant-li el vocabulari i l'ortografia.
¿Per que prescindir de l'articul neutre LO tan valencià, o de la preposicio A, davant de complements directes, o de la preposicio PER A? No se deu dir “el millor per mi”, sino ‘LO millor PER A mi’. Ni se deu dir “Jo estime mon pare”, sino ‘Yo vullc A mon pare’.
El nom de LLENGUA VALENCIANA, usat practicament per tots els nostres classics, vol fer-se desapareixer baix el pretext de l'unitat llingüistica, a major gloria del catala.
El valencià es una llengua independent que no necessita de ninguna atra per a expressar-se en tots els nivells. El valencià es una llengua neollatina i independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: Ortografia, Gramatica i Diccionari.
L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.|(Revista Renou, nº 42, de febrer 2002). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|Revista Renou (nº 76, juliol 2013) Editada per l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
Notes:
* El ''[[Liber Elegantiarum]]'' (1472) de [[Joan Esteve]].
* La ''[[Sinonima Variatiorum Sententiarum]]'' (1502) de [[Jeroni Amiguet]].
{{Cita|Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245.
Encara que es subdividixquen les terres conquistades en etapes, sempre resulta que, al sobrepondre el mapa de les conquistes de Jaume I, sobre la frontera llingüística entre el valencià i l'aragonés o castellà, no hi ha forma de que coincidixquen. Es pot afirmar sense possibilitat d'erro que els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no són producte d'un fenòmen de Reconquista per part de [[Jaume I]]. I no hi ha ni un sol moment cronològic-històric en que puguen fer-se coincidir les fronteres reconquistades i la frontera llingüística.|(Revista Renou, nº 82, juliol 2015). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [http://www.cardonavives.com/renou.asp Revista Renou - Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/renou.asp Revista Renou - Cardona Vives]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Publicacions]]
[[Categoria:Publicacions valencianes]]
[[Categoria:Publicacions valencianistes]]
[[Categoria:Publicacions valencianistes]]