3552
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], 28 de giner de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador valencià.
{{Biografia|
| nom = José Aparicio Pérez
| image = [[Archiu:Japaricio.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i arqueòlec
| data_naix = 28 de giner de [[1943]]
| lloc_naix = [[Anna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], [[28 de giner]] de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Història per l'[[Universitat de Valéncia]], ha realisat més de cent campanyes d'excavació. Actualment és Secretari General de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Acadèmic Corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]] des de l'any [[2006]].
És discípul de [[Domingo Fletcher Valls]] (creador del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]]).
Funcionari del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], a finals de la década de 1990 José Aparicio va aspirar a la direcció del Museu despuix de la cessació de Bernat Martí. El seu enfrontament en els arqueòlecs varen portar a que en l'any 2005 la [[Diputació de Valéncia]], titular del museu, decidira canviar la Secció d'Estudis Arqueològics del Servici d'Investigació Prehistòrica, dependent del museu, per a transferir-la a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundació de la que Aparicio era secretari i en la que des d'este moment va eixercir com a director de la Secció.
Funcionari del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]] José Aparicio va aspirar a la direcció del Museu despuix de la cessació de Bernat Martí. El seu enfrontament en els arqueòlecs varen portar a que en l'any [[2005]] la [[Diputació de Valéncia]], titular del museu, decidira canviar la Secció d'Estudis Arqueològics del Servici d'Investigació Prehistòrica, dependent del museu, per a transferir-la a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundació de la que Aparicio era secretari i en la que des d'este moment va eixercir com a director de la Secció.
José Aparicio ha dirigit més de 150 excavacions en jaciments valencians i més de 600 prospeccions i exploracions. Les seues investigacions sobre la prehistòria de [[Vallada]] i [[Moixent]], entre unes atres, han enriquit el coneiximent del passat del [[Regne de Valéncia]].
Aparicio, en contra de la corrent general, creu que la Prehistòria explica la societat actual i sosté les raïls del comportament del món present. Este pensament ho ha plasmat Aparicio en els seus habituals artículs en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' i en atres revistes de divulgació cultural.
== Obres ==
== Obres ==
[[Archiu:Racvjoseaparicio.jpg|thumb|250px|Entrevista a José Aparicio]]
[[Archiu:Platcera.jpg|thumb|250px|Plat de ceràmica del [[sigle XV]]]]
És autor de les següents obres:
És autor de les següents obres:
* ''Estudio económico y social de la Edad del Bronce valenciano''. (1976).
* ''Estudio económico y social de la Edad del Bronce valenciano''. ([[1976]]).
* ''La Cova Fosca: (Ares del Maestre-Castellón) y el neolítico valenciano''. (1977)
* ''La Cova Fosca: (Ares del Maestre-Castellón) y el neolítico valenciano''. ([[1977]])
* ''La cueva del Volcán del Faro''. (1977).
* ''La cueva del Volcán del Faro''. (1977).
* ''Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia''. (1977).
* ''Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia''. (1977).
* ''Las raíces de Cullera: prehistoria y protohistoria: el Museo Arqueológico'' (1977).
* ''Las raíces de Cullera: prehistoria y protohistoria: el Museo Arqueológico'' (1977).
* ''Las raíces de Mogente: prehistoria y protohistoria. (1977).
* ''Las raíces de Mogente: prehistoria y protohistoria. (1977).
* ''Guía breve de la Bastida de les Alcuces y del Museo Histórico-Artístico de Mogente (Valencia)''. (1978).
* ''Guía breve de la Bastida de les Alcuces y del Museo Histórico-Artístico de Mogente (Valencia)''. ([[1978]]).
* ''La segunda gran crisis económico-social conocida en la región: La Edad del Bronce valenciano ''. (1978).
* ''La segunda gran crisis económico-social conocida en la región: La Edad del Bronce valenciano ''. (1978).
* ''El mesolítico en Valencia y en el Mediterráneo occidental''. (1979).
* ''El mesolítico en Valencia y en el Mediterráneo occidental''. ([[1979]]).
* ''Las raíces de Bañeres=(Les arrels de Banyeres) (Alicante)''. (1981).
* ''Las raíces de Bañeres=(Les arrels de Banyeres) (Alicante)''. ([[1981]]).
* ''El arte rupestre levantino'' (1982)
* ''El arte rupestre levantino'' ([[1982]])
* ''Le cova de les Calaveres, Benidoleig, Alicante''. (1982)
* ''Le cova de les Calaveres, [[Benidoleig]], Alicante''. (1982)
* ''El arte parpallonés''. (1983).
* ''El arte parpallonés''. ([[1983]]).
* ''Carta arqueológica de La Safor''. (1983).
* ''Carta arqueológica de La Safor''. (1983). En colaboració.
* ''Nuevas pinturas rupestres en la Comunidad Valenciana''. (1988).
* ''Nuevas pinturas rupestres en la Comunidad Valenciana''. ([[1988]]).
* ''Mesolítico, eneolítico e ibérico en el Camí del Pla (Oliva, Valencia, España)''. (1994)''
* ''Mesolítico, eneolítico e ibérico en el Camí del Pla ([[Oliva]], Valencia, España)''. ([[1994]])''
* ''El Teatro Romano de Saguntum: pasado, presente y futuro'''. (2000).
* ''El Teatro Romano de Saguntum: pasado, presente y futuro'''. ([[2000]]).
* ''Manual de la historia general del reino de Valencia''. (2002).
* ''Manual de la historia general del reino de Valencia''. ([[2002]]). En colaboració.
* ''Historia general del Reino de Valencia'' (2003).
* ''Historia general del Reino de Valencia. La prehistoria (vol. 1)'' ([[2003]]).
* ''El paleomesolítico valenciano: Cova del Volcán del Faro (Cullera): memoria de las excavaciones e inventario del material''. (2003).
* ''El paleomesolítico valenciano: Cova del Volcán del Faro ([[Cullera]]): memoria de las excavaciones e inventario del material''. (2003).
* ''Historia-memoria de los veinticinco años de divulgación cultural y de investigación científica''' (2005).
* ''Historia-memoria de los veinticinco años de divulgación cultural y de investigación científica''' ([[2005]]).
* ''La cultura Ibérica : síntesis histórica'' (2005).
* ''La cultura Ibérica : síntesis histórica'' (2005). En colaboració.
* ''El vino: aproximación a su cultura'' (2008).
* ''El vino: aproximación a su cultura'' ([[2008]]).
* ''Relatos breves de arqueología valenciana'' (2010).
* ''Relatos breves de arqueología valenciana'' ([[2010]]).
* ''La mujer en la Prehistoria y protohistoria''. (2012).
* ''La mujer en la Prehistoria y protohistoria''. ([[2012]]).
* ''Viaje al patrimonio históritco-artístico y arqueológico''. (2012).
* ''Viaje al patrimonio histórico-artístico y arqueológico''. (2012).
* ''Los neandertales de la Cova Foradà de Oliva (Estado actual de la investigación)''. ([[2014]]) En colaboració.
== Premis ==
== Premis ==
Ha rebut, entre atres, els següents premis:
* Premi Senyera d'investigacions històriques de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1973]]).
* Premi Francisco Cerdá Reig de la [[Diputació de Valéncia|Diputació Provincial de Valéncia]] ([[1978]]).
* Premi Senyera d'investigaciones històriques de l'[[Ajuntament de Valéncia]] (1973).
* Premi Francisco Cerdá Reig de la Diputació Provincial de Valéncia (1978).
* Medalla de l'Institució Duque Real Alfonso el Viejo de [[Gandia]].
* Medalla de l'Institució Duque Real Alfonso el Viejo de [[Gandia]].
* Medalla del centenari de [[Lo Rat Penat]].
* Medalla del centenari de [[Lo Rat Penat]].
== Cites ==
{{Cita|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.
La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, [[Xaverio Ballester|Dr. Xaverio Balllester]], que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana. [...]''|'Lengua valenciana: resistencia' (''[[Las Provincias]]'', 20.5.2010), per [[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Be, mosatros, seguint l'eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l'espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l'AVL.
Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l'Institut d'Estudis Catalans i per l'AVL.
Segona: sempre ab u en, mai amb.
Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.
Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.
I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.
Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per [[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Aparicio_P%C3%A9rez José Aparicio Pérez en Wikipedia]
* [http://www.racv.es/va/academic/jose-aparicio-perez José Aparicio Pérez - RACV]
=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=hi8RUX95qvU Entrevista Jose Aparicio Real Academia de Cultura Valenciana (11/06/2019) - Defenem Valéncia - YouTube]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Arqueòlecs]]
[[Categoria:Arqueòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Valencianistes]]