Diferència entre les revisions de "Citrus"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
}} | }} | ||
| − | El gènero '''''Citrus''''' comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la [[taronja]], la [[llima]], la [[llima verda]], la [[mandarina]] i el [[pomell]]. Són originaris de zones tropicals i subtropicals | + | El gènero '''''Citrus''''' comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la [[taronja]], la [[llima]], la [[llima verda]], la [[mandarina]] i el [[pomell]]. Són originaris de zones tropicals i subtropicals d'[[Àsia]] i tenen gran importància econòmica i cultural a nivell mundial. |
== Descripció morfològica == | == Descripció morfològica == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Els membres del gènero ''Citrus'' presenten característiques comunes: | Els membres del gènero ''Citrus'' presenten característiques comunes: | ||
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, sovint aromàtiques per la presència | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, a sovint aromàtiques per la presència d'olis essencials en cèlules especials. |
| − | * [[Flor]]: perfectes, actinomorfes, blanques o llaugerament rosades, solitàries o en raïms | + | * [[Flor]]: perfectes, actinomorfes, [[Blanc|blanques]] o llaugerament [[Rosa (color)|rosades]], solitàries o en raïms chicotets. |
| − | * [[Fruit]]: [[Hesperidi]], fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de suc àcit i dolç. | + | * [[Fruit]]: [[Hesperidi]], fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de [[suc]] àcit i dolç. |
* [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics. | * [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics. | ||
== Hàbitat i distribució == | == Hàbitat i distribució == | ||
| − | El gènero ''Citrus'' és originari del surest | + | El gènero ''Citrus'' és originari del surest d'Àsia, especialment de zones de l'[[Índia]], [[China]] i el surest asiàtic. Actualment s'ha naturalisat i cultiva a zones subtropicals i temperades càlides de tot lo món, com la regió Mediterrànea, [[Amèrica Central]], [[Suramèrica]] i atres regions. |
== Classificació interna == | == Classificació interna == | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
== Sistemàtica i filogènia == | == Sistemàtica i filogènia == | ||
| − | Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen | + | Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen d'unes poques espècies progenitores i que la hibridació i la selecció humana han generat la diversitat cultivada. |
== Citologia == | == Citologia == | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | El gènero ''Citrus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Forma part de la família [[Rutaceae]], coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques. | + | El gènero ''Citrus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Forma part de la família [[Rutaceae]], coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | Citrus: paraula llatina usada per designar el ponciler o cidro (''Citrus medica''), conreat en temps del romans. | + | Citrus: paraula [[Llatí|llatina]] usada per designar el ponciler o cidro (''Citrus medica''), conreat en temps del romans. |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
== Amenaces i conservació == | == Amenaces i conservació == | ||
| − | Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la mosca de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola. | + | Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la [[mosca]] de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola. |
== Galeria == | == Galeria == | ||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967 | |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | + | * Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press. | |
| − | + | * Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [https://www.inaturalist.org/taxa/33402-Citrus ''Citrus'' en iNaturalist] | |
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Citrus'' en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000033299 ''Citrus'' en World Flora Online] | |
| − | + | * [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/10776.html ''Citrus'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus Artícul sobre ''Citrus'' en la Wikipedia castellana] | |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 15:24 30 jul 2025
| Citrus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Sapindales | ||
| Família | Rutaceae | ||
| Gènero | Citrus | ||
| Espècie | unes 10-20 espècies | ||
El gènero Citrus comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la taronja, la llima, la llima verda, la mandarina i el pomell. Són originaris de zones tropicals i subtropicals d'Àsia i tenen gran importància econòmica i cultural a nivell mundial.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Citrus presenten característiques comunes:
- Fulla: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, a sovint aromàtiques per la presència d'olis essencials en cèlules especials.
- Flor: perfectes, actinomorfes, blanques o llaugerament rosades, solitàries o en raïms chicotets.
- Fruit: Hesperidi, fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de suc àcit i dolç.
- Tronc: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics.
Hàbitat i distribució
El gènero Citrus és originari del surest d'Àsia, especialment de zones de l'Índia, China i el surest asiàtic. Actualment s'ha naturalisat i cultiva a zones subtropicals i temperades càlides de tot lo món, com la regió Mediterrànea, Amèrica Central, Suramèrica i atres regions.
Classificació interna
Les espècies més conegudes i cultivades dins el gènero Citrus són:
• Citrus x sinensis: taronja dolça
• Citrus x limon: llima comuna
• Citrus reticulata: mandarina
• Citrus x aurantiifolia: llima verda
• Citrus x paradisi: pomell
• Citrus medica: ponciler
La classificació exacta és complexa per la gran hibridació i cultiu, que ha generat moltes varietats i cultivars.
Sistemàtica i filogènia
Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen d'unes poques espècies progenitores i que la hibridació i la selecció humana han generat la diversitat cultivada.
Citologia
Les espècies de Citrus tenen un número cromosòmic bàsic de x = 9, i un cariotip habitual de 2n = 18. Es donen casos de poliploïdia que afecten la grandària i qualitat dels fruits.
Taxonomia
El gènero Citrus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Forma part de la família Rutaceae, coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques.
Etimologia
Citrus: paraula llatina usada per designar el ponciler o cidro (Citrus medica), conreat en temps del romans.
Importància ecològica
Els cítrics són fonamentals per a ecosistemes agrícoles i jardineria, atraent polinisadors i oferint fruits com a aliment per a fauna i humans.
Usos
El gènero Citrus té múltiples usos:
• Fruites fresques i sucs
• Oli essencial per a perfumeria i cosmètica
• Medicinals tradicionals
• Ornamental en jardins i parcs
• Components en gastronomia i rebosteria
Amenaces i conservació
Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la mosca de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola.
Galeria
Taronger
Llimera
Mandariner
Pomeller
Referències
- Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967
Bibliografia
- Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.
- Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc