Canvis

== Dret públic ==

== Dret públic ==

La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una *disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat.

La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat.

Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]].  

Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]].  

# '''Funció Política''': té per objecte dirigir al conjunt de la societat pel camí que permeta satisfer en millor forma els seus fins específics, prenent decisions davant situacions noves que no estan regulades per la llei, com per eixemple: nomenar ministres d'Estat, aprovar o no; tractats internacionals, realisar intercanvis comercials en un o un atre país, etc.

# '''Funció Política''': té per objecte dirigir al conjunt de la societat pel camí que permeta satisfer en millor forma els seus fins específics, prenent decisions davant situacions noves que no estan regulades per la llei, com per eixemple: nomenar ministres d'Estat, aprovar o no; tractats internacionals, realisar intercanvis comercials en un o un atre país, etc.

# '''Funció Administrativa''': per esta funció es desenrollen els fins específics de l'Estat, subjectes a la llei (les activitats que realisen els ministeris, governacions, #intendència, empreses de l'estat, etc.)

# '''Funció Administrativa''': per esta funció es desenrollen els fins específics de l'Estat, subjectes a la llei (les activitats que realisen els ministeris, governacions, #intendència, empreses de l'estat, etc.)

# '''Funció *Reglamentarista''': per via de decrets i resolucions. Per a poder realisar el seu treball l'Eixecutiu dispon de potestat reglamentària, en virtut de la qual pot dictar reglaments, decrets d'instruccions que deuen ser complits pels ciutadans.

# '''Funció Reglamentarista''': per via de decrets i resolucions. Per a poder realisar el seu treball l'Eixecutiu dispon de potestat reglamentària, en virtut de la qual pot dictar reglaments, decrets d'instruccions que deuen ser complits pels ciutadans.

== Situació per paisos ==

== Situació per països ==

El poder eixecutiu sol ser unipersonal. El [[Cap de Govern]] és la figura visible i de major importància del poder eixecutiu. En un [[sistema presidencial]], el Cap de Govern és també el Cap d'Estat<ref>{{cita web |url=http://www.monografias.com/trabajos34/poder-ejecutivo/poder-ejecutivo.shtml |urltrad= |enlaceroto= |título=El Poder Ejecutivo de la Nación |fechaacceso=19 de mayo de 2014 | suscripción= |autor= |apellido=Arrechea |nombre=Alfonso |enlaceautor= |coautores= |fecha= |año= |mes= |formato= |obra= |editor= |editorial= |ubicación= |página= |páginas= |idioma=español |doi= |urlarchivo= |fechaarchivo= |cita= }}</ref> mentres que en un [[sistema parlamentari]] és generalment el líder del partit en major representació en el poder llegislatiu i és comunament cridat [[Primer Ministre]] ([[*Taoiseach]] en la [[República d'Irlanda]], [[Canceller Federal]] en [[Alemània]] i [[Àustria]]).  

El poder eixecutiu sol ser unipersonal. El [[Cap de Govern]] és la figura visible i de major importància del poder eixecutiu. En un [[sistema presidencial]], el Cap de Govern és també el Cap d'Estat<ref>{{cita web |url=http://www.monografias.com/trabajos34/poder-ejecutivo/poder-ejecutivo.shtml |urltrad= |enlaceroto= |título=El Poder Ejecutivo de la Nación |fechaacceso=19 de mayo de 2014 | suscripción= |autor= |apellido=Arrechea |nombre=Alfonso |enlaceautor= |coautores= |fecha= |año= |mes= |formato= |obra= |editor= |editorial= |ubicación= |página= |páginas= |idioma=español |doi= |urlarchivo= |fechaarchivo= |cita= }}</ref> mentres que en un [[sistema parlamentari]] és generalment el líder del partit en major representació en el poder llegislatiu i és comunament nomenat [[Primer Ministre]] ([[Taoiseach]] en la [[República d'Irlanda]], [[Canceller Federal]] en [[Alemanya]] i [[Àustria]]).  

En [[França]], el poder eixecutiu es repartix entre el President i el Primer Ministre, sistema que s'ha reproduït en una série d'antigues colónies franceses.  

En [[França]], el poder eixecutiu es repartix entre el President i el Primer Ministre, sistema que s'ha reproduït en una série d'antigues colónies franceses.  

[[Suïssa]] i [[Bòsnia i Hercegovina]] també han colegiat sistemes per a la funció de Cap d'Estat i de Govern. En Suïssa, el [[Consell Federal de Suïssa|Consell Federal]] està integrat per sèt membres, un dels quals ho presidix de manera rotativa. Per la seua banda, Bòsnia i Hercegovina posseïx una presidència colegiada de tres membres.

[[Suïssa]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] també han colegiat sistemes per a la funció de Cap d'Estat i de Govern. En Suïssa, el [[Consell Federal de Suïssa|Consell Federal]] està integrat per sèt membres, un dels quals ho presidix de manera rotativa. Per la seua banda, Bòsnia i Herzegovina posseïx una presidència colegiada de tres membres.

El Cap de Govern conta en l'assistència d'un número de ministres, que en general tenen responsabilitats centrades en un determinat camp d'actuació de l'eixecutiu (per eixemple: salut, educació, assunts exteriors), i per un gran número d'empleats del govern o funcionaris públics i atres coses més.

El Cap de Govern conta en l'assistència d'un número de ministres, que en general tenen responsabilitats centrades en un determinat camp d'actuació de l'eixecutiu (per eixemple: salut, educació, assunts exteriors), i per un gran número d'empleats del govern o funcionaris públics i atres coses més.

== Vejau també ==

== Vore també ==

* [[Poder judicial]]

* [[Poder judicial]]

* [[Poder llegislatiu]]

* [[Poder llegislatiu]]

* [[Separació de poders]]

* [[Separació de poders]]

* [[Administració pública]]

* [[Administració pública]]

 

== Referències ==

== Referències ==

[[Categoria:Poders de l'estat]]

[[Categoria:Poders de l'estat]]

[[Categoria:Poder eixecutiu| ]]

[[Categoria:Poder eixecutiu| ]]

{{Traduït de|es|Poder ejecutivo}}

{{Traduït de|es|Poder ejecutivo}}