31 939
edicions
Canvis
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlàrem en el carrer sent chiquets i despuix en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l'esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l'escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d'ells'. I és perque dins de l'escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador|''¿Parlen valencià en l'escola?'' (''[[Las Provincias]]'', 21.5.2009). Manuel Casaña i Taroncher}}
{{Cita|... Deixem-se de considerar a [[Bernat Artola|Artola]] com poeta català. D'això res. Escrivia en aquelles normes que molts seguien per creure seues, pero els pensaments, els sentiments sempre foren casolans. Sí es veritat que ell va estudiar en les Universitats de Barcelona i Salamanca. Que el idioma català el tindria mastegat, pero per lo mateix que el seu contacte en el castellà no desfigurà el seu verp autènticament castellonenc tampoc ho feren els anys que va passar, primer estudiant Arquitectura en Barcelona, i poc després deixar aquella carrera per a fer Filosofia i Lletres.<br>
[...]<br>
I en realitat, amic llector tant si eres com si no, fill de la ciutat de La Plana, este llibre ['A l'ombra del campanar'] es per a llegir-lo en continua delectació. Vers, pura cançó. Canta al poble i a la gent, als animals, a les costums i a les bondats que roden la noria dels dies plens de treball o bullint de festa, pero més gojant que penant. Mirem com desperta l'horta la ploma d'Artola:<br>
El llaurador matiner <br>
el pollastre, diu, l´alerta,<br>
de matí de matinet,<br>
i el llaurador es desperta <br>
amb (sic) un eriçó de fret.<br>
Deixa un sospir de recança <br>
embolicat al llençol <br>
i a la finestra s´atança <br>
per vore si ha eixit el sol. <br>
Mira al cel i el veu tot negre <br>
(ha plogut tota la nit)<br>
Pensa en la saò i alegre<br>
... ¡es fica de cap al llit!|'Bernat Artola Tomás. Ver empelt d'amor a Castello' per [[Manuel Casaña Taroncher]]. [[Revista Renou|Revista 'Renou']], nº 48, març 2004, de l'[[Cardona i Vives|Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello]]}}
{{Cita|Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlàrem en el carrer sent chiquets i despuix en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l'esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l'escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d'ells'. I és perque dins de l'escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador|''¿Parlen valencià en l'escola?'' (''[[Las Provincias]]'', 21.5.2009). Manuel Casaña i Taroncher}}
== Referències ==
== Referències ==