Diferència entre les revisions de "Bec"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* No obrir el bec, loc. No dir ni pruna, no dir res, no parlar. | * No obrir el bec, loc. No dir ni pruna, no dir res, no parlar. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Beaks}} | {{Commonscat|Beaks}} | ||
Última revisió del 12:20 3 ago 2025
El bec (del cèltic beccus, mat. sign.), en castellà pico, és la part del cap dels aucells a on se troba la boca i que està composta de dos peces còrnees, una superior i una atra inferior, generalment acabat en punta i que els ajuda a prendre els aliments.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), tambe dona uns atres significats per a la paraula "bec":
- Part exterior d'una cosa, generalment estreta o prima, que recorda el bec d'un pardal.
- Part d'un picher o atifell paregut que alberga líquits i que servix per a abocar el contengut; broc.
Dits valencians[editar | editar còdic]
- No obrir el bec, loc. No dir ni pruna, no dir res, no parlar.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bec.
«Bec». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).